Coneixia a Ramon Barnils des que era militant de les JERC i puc dir amb orgull i satisfacció que vam arribar a ser amics. Tant és així que encara el recordo al meu casament, al Monestir de Ripoll, dient-me que el meu era un casament nacional-catòlic. Perquè es feia al Monestir i amb la bandera catalana presidint i onejant al vent. I també el tinc molt present teoritzant el paper de l'esquerra nacional i l'espai polític d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Fa anys, quan era diputat d'Esquerra a Madrid, vaig tenir a més la immensa fortuna de comptar amb la col•laboració i l'assessorament de Ramon Barnils. Tant és així que en podria dir infinitat de coses sobre la seva personalitat i sobre els seus consells, sobre la seva determinació i sagacitat, sobre l'home de paraula franca i directa, sobre el seu compromís militant. Si bé, en aquest moments, se m'acut posar en valor la seva contribució determinant a la creació d'una Agencia Catalana de Notícies, d'una agència nacional que avui és una realitat tangible i sòlida, potent i prestigiosa, un referent en el seu àmbit i amb vocació internacional.

En Barnils era una persona molt conscient de la força dels mitjans de comunicació, de la necessitat de construir estructures d'estat i de dotar-nos de tots els instruments possibles per enfortir-nos i projectar la nostra manera de veure el món. Precisament ara, en època de doblatges rasos —i benvinguts siguin, però—, cobra importància no només la llengua amb què ens expressem, sinó des de quina posició ens expressem. No només en català, sinó també amb la mirada catalana.

Barnils va ser un pioner, va ser l'home que va inspirar projectes com l'Agència Catalana de Notícies, l'home que ens va fer adonar de com n'era d'important disposar d'un instrument d'aquestes característiques. Certament, les seves contribucions personals i intel•lectuals van molt més enllà. Però és just reconèixer avui que sense les seves aportacions no hauria estat igual, que sense el seu verb esmolat i la seva campanya pedagògica difícilment seríem on som. Per fortuna, a més, un equip potent ha liderat el projecte, i el Govern el va saber potenciar i dotar-lo com calia, reconeixent-ne la importància estratègica.

Han passat deu anys de la seva mort i el trobem a faltar. Però afortunadament hem sabut seguir alguns del seus consells i posar-hi fil a l'agulla.