Ens estem perdent en el laberint de les paraules. Agafi dos d'aquestes paraules: espoli, pacte, solidaritat, balança fiscal, dèficit, concert, afegeixi de forma aleatòria dos verbs i un parell de conjuncions i voilà, ja tenen la seva frase fiscal a punt. Potser ens convé podar el camp semàntic, evitar la retòrica, i quedar-nos amb els elements essencials del debat, l'ADN de la fiscalitat. Què és això del concert?

Pagament pels serveis

En un sistema de concert econòmic, la regió recapta tots els impostos i els ingressa en un compte propi. Un dia es reuneixen els representants del Govern central i els representants de la regió i quantifiquen els serveis que fa l'Estat i que s'estalvia la regió. Alguns d'aquests serveis són prestats per l'Estat a la mateixa regió, però molts altres són serveis "generals" que beneficien a tots els territoris.

L'Estat té ambaixades distribuïdes per tot el món, que en principi beneficien a la regió, de manera que ha de pagar una part proporcional d'aquestes ambaixades. La regió també hauria de pagar una part de la factura de l'exèrcit, de la policia antiterrorista, de la cooperació internacional, de l'INE o del Pla Avanza, entre altres. Diríem que el "pagament per serveis" seria la despesa que igualment hauria de pagar Catalunya si fos un estat independent, però que s'estalvia per la presència d'un estat "superior".

Solidaritat

Una altra part dels diners que ha recaptat la regió directament els donaria a l'Estat en concepte de solidaritat territorial. Tant el País Basc com Navarra tributen en el Fons de Compensació Interterritorial (FCI), que atorga recursos a les regions menys afavorides. El principi que inspira la compensació territorial és doble. D'una banda, respon al principi de justícia territorial i d'altra banda és un mecanisme de compensació en un sistema de mercat obert.

Convé insistir-hi: El sistema de concert econòmic no nega la compensació interterritorial. I, de fet, pot existir un concert menys favorable que el sistema actual, simplement incrementant el FCI. Novament, si Catalunya fos un estat independent també hauria de destinar una part dels seus recursos propis a la solidaritat interterritorial. Un estat català a la UE tindria un PIB per càpita molt alt i hauria de contribuir (com Alemanya) a la solidaritat amb les regions amb menys recursos, entre elles Extremadura o Andalusia.

Recursos públics per càpita

En resum, un sistema de concert no vol dir que Catalunya ingresaria tot el que recapta, sinó tot allò que recapta excepte el pagament per serveis estatals i la compensació interterritorial. Quina és la principal diferència respecte del model actual?.

El principi rector d'un model de finançament públic que no està basat en el concert és el següent: Cada regió hauria de disposar dels mateixos recursos públics per càpita. O, expressat en termes maragallians, "tributar per renda, rebre per població". Podem, com fa el model de finançament vigent, incorporar factors de correcció: Població envellida, població jove, superfície... Podem també arribar a la conclusió que les inversions en infrastructures no s'han de repartir a partir de la població, sinó a partir de la renda. Que no és poca cosa. Podem també reclamar que el principi d'igualtat només s'apliqui amb la mateixa pressió fiscal (no és el mateix mantenir l'impost de successions que eliminar-lo). Podem, en definitiva, incorporar els matissos que convingui.

Però hi ha un principi rector que no em sembla negociable. Si formem part d'un projecte comú que anomenem estat, hem d'assumir que els recursos públics per càpita han de ser els mateixos per a totes les regions. El concert defensa que la sanitat pública d'una regió més rica ha de tenir més recursos que la sanitat pública d'una regió més pobre. Que l'educació pública d'una regió rica ha de disposar de més recursos que una regió desafavorida. O que els ajuts a la dependència de les regions riques han de superiors als de les regions pobres.

Això vol dir estat

El concert no atempta contra el principi de solidaritat, perquè ja he comentat que la solidaritat és una altra cosa. El que fa el concert és reclamar que els serveis públics dels rics han de ser millors (com a mínim, han de tenir més recursos) que els serveis públics dels pobres. I això és un atemptat contra la mateixa concepció de l'estat. Voler ser estat vol dir, per sobre de qualsevol altra consideració, assumir que les persones que hi formen part tenen les mateixes oportunitats d'aspirar a uns serveis públics de qualitat.

Per això jo crec que un estat amb concert econòmic és un oximoron. O Catalunya és un estat independent. O Catalunya forma part d'un estat i assumeix que els recursos públics per càpita són, amb els matissos que vulguem, similars entre les regions que el formen.