Un missatge rebut fa dos dies via Twitter em va deixar glaçat. Literalment deia: "@raulromeva suposo que te n'alegres de l'explosió de la central nuclear de Fukushima?' . Reconec que no vaig saber com reaccionar llavors, i després em va semblar fora de lloc. Però m'ha fet pensar.

Pot algú creure realment que pel fet de defensar una opció energètica alternativa a la nuclear, convençut com estic dels riscos d'aquesta, m'alegraria davant d'una tragèdia de tal magnitud? Si no fos tràgic, i perdoneu-me l'expressió, n'hi hauria per vomitar. 

Advertir dels riscos de l'aposta nuclear abans del desastre era titllat per no pocs mitjans, opinadors i formacions polítiques de  fer alarmisme, catastrofisme o practicar el 'bonisme'.

Recordar que aquests riscos existien un cop ha tingut lloc la tragèdia és titllat ara, per part dels mateixos, d'oportunisme. 'No és el moment de precipitar conclusions', ens diuen alguns. 'Japó no és comparable a d'altres llocs'.

Mentre a Alemanya, Merkel posposa la prorroga a l'allargament de la vida de les nuclears, a l'Estat PSOE, PP i CiU eviten el debat nuclear pocs dies després d'acordar, aquí sí, allargar la vida de les nuclears a l'Estat (6 centrals, 21% de l'energia).

Encara que a algú li costi creure, molta gent defensem aplicar en política el Principi de Precaució, especialment en alguns temes, i això no és ni bonisme, ni ingenuìtat, ni sectarisme ni cap altre d'aquests 'ismes' que a determinats sectors els agrada tan usar per desqualificar persones o sigles quan no disposen d'arguments per afrontar el debat polític. Per a mi, i per a tanta d'altra gent, d'això se'n diu 'voler aplicar el sentit comú'.

Confio que el desastre nuclear ens faci reflexionar més enllà dels tòpics fàcils i desqualificadors i anem a l'arrel del problema, que, em temo, és greu i de dimensions ara com ara imprevisibles. 

Finalment, m'ha sorprès també avui veure com un dels diaris que ha defensat més, darrerament, l'opció nuclear, i que més ha silenciat aquests darrers anys les crítiques i els arguments contraris, com és El País, tregui avui dues peces dedicades als verds Alemanys en el marc de la reflexió nuclear: una entrevista a Claudia Roth, i un article del qui durant cinc anys va ser el meu company d'escó, i recentemnt ha estat escollit Secretari General dels Verds Alemanys, Cem Özdemir. 

Per la importància que considero que tenen els arguments que fa aquest darrer en relació a la situació dels Verds a Europa, i especialment a Alemanya, l'adjunto a continuació.