Els libis s'han alçat contra la dictadura i, de moment, controlen una part del país. Tot sembla indicar, emperò, que la causa de la llibertat i de la democràcia pot tenir els dies comptats si no es produeix cap tipus d'intervenció internacional. Evidentment, el règim de Gaddafi té la força de les armes per reduir els ciutadans libis que lluiten per la llibertat. Al Kurdistan meridional, sota sobirania iraquiana, varen acabar les massacres, el gasejament de kurds, el genocidi contra aquest poble, quan l'ONU va decretar una àrea d'exclusió aèria. En el cas de Líbia, des del meu de vista, això podria ser oli en un llum. Comporta riscos per a qui hagi de garantir aquesta exclusió aèria, però, com a mínim, ens evitaríem la vergonya de veure manifestacions pacífiques bombardejades per l'aviació del dictador libi.

I hauria de pesar damunt la nostra consciència que, mentre es produeixen massacres lamentables, en situacions completament escandaloses, a poques milles de les costes europees, no hi hagi cap tipus de resposta, de mobilització, de clam generalitzat. Es veu que, com que la "sobirania nacional" no està afectada, les consciències europees poden continuar dormint tranquil.lament.