Ma mare, com moltes mares catalanes criades a la postguerra, dominava molt més que jo mateix els refranys i les frases fetes, en català i també en castellà. Aquest matí me n’ha vingut al cap una de molt contundent: "A Dios rogando y con el mazo dando". En una sola frase s’hi concentra tota la hipocresia i la doble moral que durant molt de temps els líders i representants de l’església catòlica, i en aquest cas podríem afegir-hi totes les religions, practicaven: amb una mà pregaven a Déu i amb l’altra n’estabornien una bona pila, i incomplien massa sovint els principals preceptes de la seva pròpia ètica.
La frase en qüestió m'ha vingut al cap quan he pogut contraposar dues noticies. La primera, del portaveu del Govern Francesc Homs, reproduïda per tota la premsa a bombo i platerets, anunciava que els immigrants guanyaran punts per l’arrelament si aprenen català. La segona, que es va produir alhora, era que el Departament d’Empresa i Ocupació ha eliminat el programa PROFIT. Sota aquest acrònim, que vol dir Programa per a la Restauració Orientat a la Formació Integral dels Treballadors, fins ara ha funcionat un programa d’èxit que servia per ensenyar català, el mínim vocabulari indispensable, i millorar el seu desenvolupament professional, pels treballadors i les treballadores de l'hostaleria, el turisme en general i el comerç. Més de 10.000 treballadors han passat pels aprenentatges de PROFIT i han introduït la llengua catalana en un àmbit, el de la restauració, on el català ha disminuït molt, especialment per l’entrada de molts treballadors d’origen immigrant.

El que per una banda el portaveu del Govern anuncia amb vehemència —res que la Llei d’Acollida no contempli, només cal desenvolupar-la—, el Conseller Mena ho desmunta. El cost de PROFIT és marginal tenint en compte el rendiment que se li treia: més qualitat professional i més coneixement de la nostra llengua.

El Conseller Mena ja va avisar quan va ser interpel•lat en compareixença parlamentària sobre si continuaria la tasca de Josep Huguet i Joan Carles Vilalta de promoció del turisme d’identitat, és a dir, potenciar els nostres productes i els nostres intangibles que ens fan singulars i diferents: "Si, i tant, a Fitur vaig parlar en català". Està tot dit.

La revenja no és bona, i no és saludable intentar destruir tot allò de bo de l’anterior Govern només per pur sectarisme, perquè d’obra de Govern bona n’hi ha molta, i ja no és de l’anterior Govern, si no del país. I encara és pitjor la improvisació i la falta de rumb.