Amb els documentals i programes sobre el 23-F a la retina no puc deixar de recordar una memorable portada de la revista satírica ‘El Papus’, que amb el títol de “Golpe de Estado en la liga” parodiava els arbitratges que dia sí, dia també, enfonsaven el Barça vers el R.Madrid. Sota aquest títol i parafrasejant al Tinent Coronel Tejero, es veia un àrbitre, vestit tot de negre com tocava a l’època, que dalt del faristol del Congrés de Diputats anunciava l’arribada d’una autoritat. Però en lloc de militar, com va dir Tejero, la revista hi posava “de blanco, por supuesto”.

Els Mourinho, Florentino tota la caverna mediàtica i uns quants, per no dir molts, membres de la premsa progre madrilenya (sempre hi ha excepcions) han assumit com a doctrina oficial la tesi del director del diari Marca sobre Messi que més o menys venia a dir que se l’havia d’aturar pel civil o pel penal, tant se val. Ara, però, tot el conglomerat madrileny ha posat l’equip sencer, i especialment l’entrenador, a la diana.

Les urgències que ja són històriques, la credibilitat del segon projecte de Florentino Pérez, aquest encara més milionari, la pilota de endeutament que van fent el club i els èxits que no arriben, estan sent combustible sobre el foc que Mourinho encén cada dia que té un micròfon davant. L’ansietat és tal que un home serè com Florentino Pérez ha hagut de baixar a l’arena i afegir-se al piròman portuguès. Les darreres accions del President de l’entitat blanca recorden el victimisme que practicava el Barça de l’ègida Núñez. En l’actualitat, hauríem de cerca directius de clubs serbis o grecs per trobar actituds similars.

Tornant doncs a aquella memorable portada d’El Papus, un té la sensació que si el Barça fa saltar la banca en el tram final de la temporada, Lliga, Copa i Champions o si simplement desbanca els madrilenys en les tres competicions, hi haurà un pronunciament de la Federació Espanyola o del Col•legi d’àrbitres, o del Comitè de competició del Tribunal Constitucional, decretant la il•legalització del Barça, amb arguments peregrins com els que els hi van permetre furtar en Di Stefano.

Bromes a banda, Mourinho volia encetar un espiral amb Guardiola, un espiral acció-reacció, però el de Santpedor no ha s’ha empassat l’esquer. A més de ser una persona educada i extremadament cívica, sap perfectament que si hi entra no hi té res a fer. Guardiola sap que l’única possibilitat és guanyar i guanyar i que el victimisme no serveix de res.

La impotència de Mourinho i la caverna davant la passivitat de Guardiola i els seus els exaspera i han generat una dinàmica que han obligat al Florentino Perez a jugar-hi, beneint les barbaritats del portuguès i jugant amb foc (Piqué dixit) amb el tema del suposat dopatge dels jugadors del Barça. I aquí ve el més preocupant: l’entrenador, Roncero i cia poden exacerbar les passions més baixes dels seguidors madrilenys i de retruc els del Barça però el màxim dirigent de l’entitat blanca, no.

Em pregunto quin ambient hi haurà i què pot passar a la final de Copa a València on milers de blaugranes i blancs seuran junts a Mestalla, coincidiran als transports públics, passejaran pels mateixos carrers, beuran i menjaran als mateixos bars o i restaurants, és a dir, conviuran o cohabitaran durant més d’un dia a la capital del País Valencià.


Allò lògic és que les directives respectives refredessin l’ambient abans del partit, allò responsable és que rebaixin la tensió i desacreditin radicalment declaracions o campanyes com les del suposat dopatge que anunciava la COPE. Però a hores d’ara no sé si l’ésser superior, com n’hi diuen alguns, és capaç de barrar el pas al hooliganisme d’alguns o potser pensa que a falta d’èxits esportius el temperi antiBarça emboira el possible fracàs. Alguns li recriminen a Sandro Rosell i als seus, el seu mutisme i discreció en tot plegat. No hi estic d’acord, estan al seu lloc i exerceixen responsablement. No poden entrar en el fangar com ho fan els seus correligionaris de Madrid. Malgrat això toca començar a senyalar amb el dit qui són els desaprensius que poden provocar una situació no desitjada perquè després seran ells els primers en lamentar-ho malgrat haver estat ells els qui han atiat el foc.

Post:
Més clar no pot ser Guardiola quan li demanen sobre l’afer del dopatge de can Barça i els respon que li preguntin a la COPE i a Florentino. I més diàfans en la seva estratègia no poden ser aquells que li retreuen que ell no és el més indicat per parlar de dopatge!