A casa meva, com a moltes cases dels Països Catalans, el diumenge fem arros. Ahir va coincidir amb una trista notícia: el bombardeig de Líbia. És trist per què van bombardejar cívils i no pas el dictador (Fora Gaddaffi! No a la intervenció militar!). Bé mentre nosaltres cuinàvem i assaboriem l'arros, a Líbia plovien bombes, poca broma!

 

Doncs ahir, aliena a aquesta noticia vaig cuinar un arros magnífic amb carxofes i botifarra negra. Molt saborós i molt fàcil, a banda d'econòmic per als temps que corren i correran...

 

D'entrada, pelem uns quants alls (per al meu gust quanst més millor perquè perfumen molt l'arros) i un cop calent l'oli els rossejem. Llavors tirem les carxofes, talladetes molt fines i en quantitat, quan són dauradetes i afegim la botifarra tallada a trocets i amb aquesta base ben passadeta tirem l'arros i que es rosseji una miqueta. Llavors es tira el brou, que jo vaig fer de pollastre però també pot ser de verdures o de carn i poder és més adequat i tot. Si es fa paella es tira el brou que toca i l'arros es va fent però jo vaig tirant segons l'arros la consumeix, tipus rissotto, i queda més caldoset que a mi m'agrada més. D'entrada també vam menjar coca de carxofes i tomàquet, però ja us ho explicaré un altre dia.

 

És fotut parlar dels petits plaers quotidians mentre d'altres no tenen res, com ara al Japó però sobretot fa molts anys a molts països de l'Àfrica, Asia o l'Amèrica del centre i el Sud però passa a formar part de l'estat de coses "natural" en el que vivim.

 

És fotut parlar de la paella de diumenge mentre d'altres fugen de les bombes, que aquells que diuen que et representen (a mi no!!!) com a Estat, com a Unió Europea i com a garants de la democràcia els llencen i, de pas, et trobes que com a ciutadana formes part d'un conflicte armat que no desitges ni has decidit.

 

És fotut parlar del que tens quant molta altra gent no té res però ...no per això deixem de parlar-ne, és la nostra realitat, en tot cas cal aprendre a ser crítica i no fer-ne bandera contra la resta.

 

No a Gaddafi, no a la guerra! No al sistema liberal-capitalista que permet que els dictadors es desenvolupin amb els vist-i-plau internacional!