Diguin el que diguin, la consulta promoguda per 'Barcelona Decideix' ha estat un èxit rotund. Mobilitzar més d'un quart de milió de persones en un referèndum sense cap validesa legal, sense efectes jurídics, organitzat al marge de les institucions, és tota una fita participativa i democràtica. La consulta de Barcelona havia generat dubtes, per les dificultats de mobilitzar la ciutadania a la capital de la nació. La resposta ha estat immensa i és just fer un reconeixement explícit a la gent de Barcelona Decideix i a tots els milers de voluntaris que arreu del país han fet possible que més de mig miler de municipis hagin celebrat consultes amb un civisme i compromís exemplars.

Aquí hi ha un moviment de fons, transversal, que s'està organitzant per respondre a una Espanya que ens condemna a l'ostracisme com a poble i que amb la liquidació constitucional de l'Estatut va dibuixar una línia fèrria que nega el reconeixement a la pluralitat. Espanya es nega a si mateixa com a espai per viure i conviure.

Però res no tindria sentit si tot aquest moviment no culmina en un procés oficial, tutelat pel Parlament i pel Govern, si no posem data a la democràcia i convoquem un referèndum vinculant. O no és això el dret a decidir sense límits?

La independència vindrà de la mà de la democràcia. I la democràcia es construeix votant i decidint. Qui té por que la ciutadania s'expressi sobre una qüestió que mobilitza tanta i tanta gent a tot el país? Cert que CiU es va presentar a les eleccions i va guanyar sense dur la independència en el seu programa com tantes vegades repeteix el President Mas. Però no és menys cert que van assumir el concert econòmic com a gran bassa política i que van verbalitzar la possibilitat de convocar un referèndum sobre el concert si a Madrid no en volien sentir a parlar.

Aquest és l'embat que ens espera durant aquesta legislatura que alguns volien d'estricta gestió i que tindrà un component polític que no es podrà driblar perquè seria tant com fer-nos un autogol. O què és sinó el dret a decidir? Si algú tenia la temptació d'utilitzar el dret a decidir com a recurs ornamental i en el més estricte sentit teòric, li haurem de recordar que els drets ho són quan s'exerceixen. I els catalans tenim dret a decidir, i decidirem.