Som a les portes d'un nou Sant Jordi, Diada Nacional de la Llengua Catalana, amb un ambient més impregnat que mai de voluntat de decidir, de sobiranisme ambient i de voluntat de persistència. Ens cal imaginació, empatia i capacitat per gestionar un moviment positiu, que ens hauria de menar a construir -ja de manera inexorable- la nació política. L'hem de construir amb l'afermament de la pròpia identitat, però també amb creativitat cultural, amb capacitat de seducció, amb la capacitat de fer-nos atractius per a totes les capes que conformen la nostra societat. Estam compromesos en una tasca col·lectiva d'unes dimensions extraordinàries, i hauran de passar algunes dècades perquè en puguem copsar els fruits. Ara, emperò, hem de continuar ferms, dedicats plenament a la tasca i a la idea.