Avui he perdut almenys un votant per ICV. Demano disculpes als meus companys i companyes per això.

El cas és que ahir al vespre, en veure al TN que França havia declarat les curses de braus (o corrides) Patrimoni Cultural Immaterial, i que demanaven a la UNESCO que fes el mateix a escala mundial), vaig escriure el següent tuit: 'Les curses de braus son tortura, no cultura/ Las corridas son tortura, no cultura / Les 'corridas' sont torture, pas culture.'

Una persona que es va identificar com un votant esporàdic d'ICV va respondre a aquest tuit dient: '@raulromeva per aquesta rucada no us votaré. Altrament, ho faria'.

Al meu torn, aquest matí he respost: 'La rucada es torturar x plaer, no creus? Seguidament he afegit, ja en un tuit obert (no dirigit personalment a aquesta persona), el següent: 'Lamento q hi hagi qui digui q no ens votara pq estem a favor de prohibir curses de braus, tanmateix, ESTIC A FAVOR DE PROHIBIR-LES.'

I la resposta definitiva per part d'aquesta persona ha estat enviar-me el següent:  @raulromeva confirmat, no us voto. I és una llàstima. Ho he fet moltes vegades.

Per descomptat, respecto tots els motius, tant per votar una o altra opció política, com per no fer-ho. Aquesta és la gràcia de la democràcia.

Allò que entenia que no podia fer era amagar o dissimular una postura que tinc molt clara. Puc estar equivocat, esclar. No crec en veritats absolutes. Però sí crec en l'honastedat de defensar allò que creus que és correcte, i de combatre allò que creus que no ho és.

I per a mi, que es torturi i es banalitzi el patiment d'un animal no és, en cap cas, correcte ni acceptable, i per descomptat no veig que la tortura hagi de ser considerada cultura. Vet-ho aquí.

Enmig d'aquest debat ha irromput una altra persona (també via tuiter, tot i que aquesta em sembla que no ens ha votat mai, vaja, almenys no ho ha fet explícit), dient que allò que hauríem de prohibir és el nudisme. Aquí he respost que no em semblava un debat vital i que per descomptat no hi veia la dimensió seguretat per enlloc. És més, he dit que trobava (i trobo) absurd que es sancioni més durament anar despullat pel carrer que saltar-se un semàfor en vermell. Amb això no defenso que tothom hagi d'anar despullat pel carrer, compte!, que ningú tergiversi l'argument ara, sinó que el fet d'anar-hi no em sembla tan greu, ni que reclami una resposta en forma de normativa punitiva.

És evident que totes i tots tenim prioritats diferents. I aquesta és la virtut de la democràcia: que tinguis diferents opcions per escollir aquella que defensa millor (o almenys que més s'acosta) a allò que tu creus que és el més important. A partir d'aquí, els vots determinen les majories, i aquestes les prioritats.

És també evident que la gestió de govern comporta que de vegades es pugui defraudar algunes expectatives. Però una cosa és no poder fer allò que dius que vols fer, simplement per què no tens les majories necessàries, o per què la cojuntura és del tot adversa, i una altra, ben diferent, és enganyar sobre allò que vols fer, prometent una cosa o una altra en funció de com bufa el vent.

Així doncs, per molt que em sàpiga greu, lògicament, que algú em digui que deixa de votar-nos per defensar una cosa que crec del tot legítima, ho prefereixo a que m'acusin d'haver dit una cosa en campanya (per no perdre vots) i haver-ne fet una altra després.

En fi, que avui he perdut un vot, i potser més d'un i tot. Coses de la democràcia.