'Treure del mar peixos abans que tinguin temps a reproduir-se és, simplement, idiota'. No se 'acut una manera més fina de dir-ho. La frase, però, no és meva, sinó que l'he manllevat a un dels cientifics, Reiner Froese, que aquest matí hem tingut ocasió d'escoltar al Parlament Europeu.

És, malauradament, un símptoma de l'absurd. Urgeix canviar la dinàmica ja, abans no sigui massa tard.

És per això que els Verds/ALE, i concretament els dos responsables de la Comissió de Pesca, Isabella Lovin i jo mateix, hem organitzat aquest matí un hearing (debat) amb alguns cientifics i la Comissària d'Afers Marins per tal que ens expliquin de quina manera podem saber quant de peix podem pescar de manera sostenible? (How much fish can be safely caught?)

Del debat m'han quedat clares algunes idees, que resumeixo:

Primer: El 42% del comerç global de peix i derivats són importacions de la UE. Per tant, som altament responsables de la situació actual, i ens toca liderar el canvi model.

Segon: tothom té un paper. Els científics han de poder determinar, sense ingerències polítiques, quant de peix es pot pescar de manera sostenible...

... els responsables polítics han d'establir les mesures de gestió basant-se en recomanacions científiques i el principi de precaució...

... el sector ha d'emprendre reformes estructurals assumint que sense peix no hi ha activitat possible...

... i els consumidors/es han de ser conscients que el peix és un bé comu (i cada cop més escàs) i que han de practicar i promoure un consum responsable.

Tercer, com a societat hem de respondre a la següent pregunta: quin es nivell de risc (per a la sostenibilitat i la conservació dels estocs) que com a societat estem disposats a assumir en l'explotacio d'un recurs/bé comu, com es la pesca?

En seguirem parlant.