Tweet

En un ambient molt agradable, es va celebrar dimecres dia 25 de maig la sessió tècnica CSC sobre l'ètica en l'àmbit de la salut en la que vaig participar en nom de Dempeus per la Salut Pública

En la seva intervenció, plantejada des del punt de vista del professional sanitari, el Dr. Broggi va fer una introducció a la llei de l'autonomia del pacient, en l'elaboració de la qual ha participat. En aquest marc, va posar èmfasi en el canvi de paradigma en la relació metge-pacient, que ha configurat un nou context ètic i legal tant per als professionals assistencials com per al malalt. En aquest sentit, Broggi argumenta que és necessari incloure en la formació dels professionals mèdics nous valors en ètica professional. També es va referir a la importància de l'assumpció de corresponsabilitat en les dues direccions.

Per la meva banda, i en nom de Dempeus per la Salut Pública, vaig presentar a l'auditori un seguit de propostes de millora de la legislació actual, repassant diferents aspectes ètics dels drets al pacient que actualment no estan contemplats en les cartes europees ni estatals. En acabar vaig convidar a totes les persones presents a acudir a la Jornada "Per una nova cultura de la salut", en la que no podrem deixar de fer referència drets de les persones malaltes, en el sentit de fomentar l'equitat, la dignitat i l’apoderament de la ciutadania.

La intervenció presentada en nom de Dempeus per la Salut Pública es centrava en 10 punts que intentaven rellançar una visió actualitzada –en crisi económica i ofensiva de polítiques neoliberals—dels DRETS HUMANS en el camp de la sanitat i la salut, i dels DRETS DE CIUTADANIA , sumant als polítics i socials, els econòmics de l’Estat del Benestar i els aconseguits darrerament sota l’epígraf de drets de “4a. generació”.

Enteníem que la Carta existent permet lectures europees (com es va fer recentment per part de membres e la FASDP i en la que també varen participar investigadors de GREDS i de Dempeus) però també accepta els corrents dominants en aquest moments que s’anteposen a la fita europea d’un Estat del Benestar com a gran mecanisme polític i social de disminució de les desigualtat. Des de l’ètica a l’àmbit de la salut cal recórrer a l’acceptació de que el món dels costos i els preus es sobreposi i domini per sobre dels VALORS.

I aquest són, de forma resumida, els 10 DRETS que proposem reconsiderar o incorporar:

1.- DRETS DE GÈNERE (O drets específics de SALUT DE LES DONES, en els que l’àmbit sanitàri podría actuar també com empara (i on s’inclouria la violència de gènere, el dret al propi cos, en mutilacions, però també les agressions psico-estètiques…).

2.- DRET ESPECÍFIC D’EMPARA de les persones més desvalgudes i maltractades que des de treballa social i primària es descobreixen: (ancians, nens, persones amb problemes de salut mental, discapacitats, etc…)

3.- DRETS a ser informat sobre RISCOS LABORALS I MALALTIES derivades . Cal difondre informació dels problemes relacionats amb la salut del món del treball. Significa bàsicament ampliar l’existent DRET 6è de la Carta actual sobre prevenció de la malaltia i protecció de la salut i on es parla de conèixer els perills relacionats amb aliments, aigua, etc. En opinió nostra, jo manquen com a factors determinants socials de la salut altres qüestions com les condicions laborals, el fet d’estar a l’atur i tenir o no subsidi, els riscos que l’evolució del mercat laboral implica per la salut, el perill de suïcidi… etc..

4.- DRET A NO EXPULSAR DELS DRETS LES MALALTIES EMERGENTS, MAL ATESES, INSUFICIENTMENT TRACTADES, POC INVESTIGADES.

5.- DRET A LLIURAR-NOS DE LES NOVES CONTAMINACIONS: A les tradicionals dificultats del llenguatge mèdic s’hi suma la contaminació d’un llenguatge invasiu i especialment nociu: el de la visió econòmica predominant que interfereix no sols en la relació sinó en l’organització i concepció mateixa de l’acte sanitari.

6.- DRET A UN TRACTE (i contacte) HUMÀ: L’impacta de les noves tecnologies i sofisticació sanitàries han interferit també en la comunicació no verbal entre metge i pacient. Desapareix progressivament el “tacte” el “contacte humà” com a potent agent comunicador (en algunes cultures considerat fins i tot sanador) i les noves tecnologies hi ajuden, substituint en alguns casos la pantalla de l’ordinador amb el seu historial pel rostre de la persona malalta.