Fa
unes setmanes ja que, de forma espontània, milers de persones ocupen
places, fan assemblees, elaboren propostes… Són el que alguns han
volgut anomenar “la
minoria sorollosa” que
han decidit prendre les places per expressar públicament el seu
descontent amb l’actual sistema democràtic i les seves mancances.

Algunes
d’aquestes propostes són força naïf però el més interessant és
que la gent ha decidit reflexionar públicament no entorn un govern o
altre, no entorn unes retallades o altres sinó de forma general
sobre l’actual sistema de partits i enmig d’una forta crisi econòmica
que genera descontent i mancances socials evidents. És el que jo
anomenaria “majoria
silenciada” que trenca el
silenci a que se l’ha sotmés i s’expressa.

En
les propostes hi ha obvietats d’aquelles que tothom diu i cal
visibilitzar, hi ha propostes contradictòries que es discuteixen, hi
ha aportacions que , al meu entendre, poden significar passes enrera
però també propostes avançades. Cal que observem aquest moviment
de forma còmplice, perquè les reflexions que contenen, poden o ser
no compartides però sí interessants.

Tímidament
es va sentint la veu de les dones. Les propostes que poden generar
canvis reals. El reconeixement de la diferència sexual com a base de
diàleg per una societat nova, un sistema més participatiu i
democràtic. No tothom que hi participa és obert a aquestes propostes
però es fa des del respecte total, deixant de banda les actituds que
molts opinadors professionals tenen als mitjans.

A
les places no té raó qui més crida i totes les opinions i
aportacions són benvingudes. Cal buscar els consensos i avançar de
debó, cal que les dones, moltes dones hi prenguin la veu, però és
innegable que malgrat hi ha molta crítica el que impera és el
respecte i la il·lusió per construir una societat millor i això ho
hem de saludar amigablement, respectar-ho i aplaudir-ho. Podem
exercir la nostra crítica a allò que es propossa que no ens agrada,
però el seu respecte i la seva crítica constructiva ens hauria de
fer reflexionar, i molt, no només fer adhesions o crítiques buides
sobre el que se supossa que és aquest moviment o el seu futur. Cal
pensar-hi.