Portem
uns dies de campanya intensa (més intensa, ja fa temps que estem en
campanya) i tots els partits polítics que es presenten a les
eleccions municipals fan promeses. Alguns compliran,d’altres no,
d’altres no governaran… el cas és que normalment s’entra en un
frontisme esteril que allunya la ciutadania dels partits i de la
política.

Els
uns diuen, els altres suggereixen, d’altres intoxiquen… entra el
photoshop a escena, centra el debat… la veritat una estupidesa que
ni tan sols els candidats i candidates, estic segura, els agrada
desenvolupar i que a més amaguen el debat polític real. El debat de
les idees, el de les propostes.

Aquesta
setmana un mitjà de comunicació publicava unes opinions de joves
que eren a punt de votar, tot i que no ho farien en aquestes
eleccions. Malgrat la diversitat ideològica totes i tots coincidien.
Volien una política menys frontista, més transparent i més propera
a la ciutadania.

Per
a mi està clar que les dones en política aporten tots aquests
valors, de forma general i que, malgrat tot, comptem poc o se’ns
visibilitza poc o els partits no valoren aquests valors. Calen (s’han
reivindicat llargament pel moviment de dones) canvis en la forma de
governar, de fer oposició d’estar a les institucions i els
partits… Calen canvis en les organitzacions, en els temps, en els
serveis… calen canvis adequats a la vida quotidiana, una vida
bàsicament liderada per la majoria social que som les dones (el 52%
de la societat de Catalunya).

Ara
tot són promeses però… i el dia 23? com s’aplicaran aquests
canvis? Per on començaran? És hora que totes i tots fem una
reflexió i avancem cap a una manera diferent de fer les coses.
Vivianne Reding, vicepresidenta de la Comissió Europea i
eurocomissària de Justicia, Drets Fonamentals i Ciutadanía ha
expressat de forma clara la necessitat d’apostar per un futur millor
i més femení: “Si
Lehman Brothers hagués estat Lehman Sisters, potser hauria anat tot
millor”

 Publicat a L’Hora Violeta al setmanari 30º