S'ha instal·lat com un mantra en la nostra societat: "Madrid ens deu 22.000 milions d'euros". "Si fóssim independents, tindríem 3.000 euros més per català i any". Fa uns pocs dies, llegia aquest argument en un article del professor Terricabras, però si busquen "22.000 milions d'euros" al Google trobaran prop de 80.000 resultats (presidits per un article de l'economista Sala i Martín). I gairebé de forma unànim, tots ells associen el dèficit fiscal als guanys de la Catalunya independent. És així?.

El parany del flux monetari

Simplificant, hi ha dos models de balances fiscals: el de càrrega - benefici i el de flux monetari. Els 22.000 milions estan calculats amb el segon criteri, el que aporta un dèficit més elevat. Aquest model considera que una instal·lació militar situada a Madrid suposa un benefici econòmic per Madrid i no per la resta, tot i que teòricament els efectes positius d'aquesta instal·lació repercuteixen en el conjunt de l'Estat. Per això, la Comunitat de Madrid és de llarg la que té un dèficit fiscal més elevat si emprem el criteri de càrrega - benefici, però es redueix molt si emprem el de flux monetari, perquè la capital s'endú una part important de les inversions "generals".

Si Catalunya fos independent, hauria de realitzar una sèrie d'inversions que ara realitza l'Estat i que no computen a Catalunya en el model de flux monetari. El nou estat català hauria de pagar totes aquestes despeses que ara cobreix l'Estat espanyol, i que s'haurien de descomptar dels 22.000 milions. De fet, aquesta és la raó per la qual el País Basc tot i tenir un sistema de concert econòmic paga anualment una quantitat a l'Estat pels serveis estatals. Una bona forma de calcular seria tenir en compte el criteri de flux de benefici i no el flux monetari. Si el primer representa un 8,7% del PIB el segon seria un 6,4%, un 25% menys.

El que costa un Estat

En realitat, crear un Estat és més car que financiar la part proporcional de l'Estat. Imaginem, per exemple, el sistema d'ambaixades per tot el món. No és el mateix finançar una part de les amabaixades que haver de crear una a cada Estat. Tot i que les dimensions de les ambaixades serien menors i els costos també, és evident que això implicaria un sobreesforç per a les finances públiques catalanes. Imaginem, també, l'Exèrcit. No és el mateix participar en una part de la despesa militar que haver de crear un nou exèrcit, perquè els costos mínims del nou exèrcit serien molt elevats.

Solidaritat o aïllament

El concert basc no només aporta una quantitat a l'Estat pels serveis comuns, sinó que també participa en el Fons de Compensació Interterritorial (FCI). Si Catalunya aprovès el model de concert econòmic (i aquí he explicat perquè en sóc contrari), hauria de mantenir una quota de sol·lidaritat... Però és que l'Estat català, també. Amb la seva entrada a la Unió Europea, Catalunya esdevindria el quart estat més ric dels 27. Automàticament, la Unió li aplicaria els cànons de sol·lidaritat que aplica als estats més rics.

Per què, per exemple, Alemanya contribueix de manera decidida en els fons estructurals europeus, dels que es beneficien, entre d'altres, l'Estat espanyol?. Perquè la sòlida economia alemanya s'aprofita d'un mercat únic en el que té preferència respecte economies molt menys solvents, com la grega. Els fons estructurals són el peatge que paguen els estats més rics per compensar la seva posició de preeminència en un mercat únic. I Catalunya, si fos independent, hauria de passar necessàriament per caixa.

Els efectes positius o negatius d'Espanya

Mentre que els tres criteris anteriors es poden quantificar amb un cert de marge d'error, resta un darrer factor que és excesivament obert: els beneficis / costos del divorci amb Espanya. Em crida l'atenció que els darrers llibres que han aparegut i que intenten calcular els beneficis d'una Catalunya lliure només fan esment a un més que improbable bloqueig. No crec que el principal problema de la independència sigui el boicot dels espanyols als productes catalans.

Afectaria al mercat editorial català, que lidera les publicacions en castellà, la independència?. No ho sé, però és probable que sí. Podria patir el Port de Barcelona el fet que València esdevingués la porta mediterrània d'Espanya?. Segurament. Perderíem els ponts amb l'Amèrica Llatina, tan importants en el model exportador català, o els mantindríem?. Potser en perdríem. La projecció internacional del turisme català es beneficiaria de desprendre's de la marca Espanya o li perjudicaria?. Em costa pronunciar-me. Seria la independència un fre o un factor de dinamització de l'Eix Mediterrani?. Ves a saber.

La conclusió és aquesta: D'entrada, la independència de Catalunya no ens faria guanyar 3.000 euros anuals als catalans, perquè hauríem de calcular el flux monetari de la balança fiscal, restar-hi a més el sobrecost de l'Estat nou i restar-hi finalment la quota de sol·lidaritat euroepa i internacional. Però és que fins i tot aquesta quantitat (que un dia em dedicaré a calcular) és només una projecció de la situació actual en l'escenari de la independència. Crear un estat nou pot tenir molts efectes, absolutament imprevisibibles i crec que és impossible ni tan sols estimar el resultat final.

No dic que sigui un bon negoci per a Catalunya. O que no ho sigui. Només faig una proposta: Deixem de repetir que Catalunya obtindrà 22.000 milions d'euros anuals amb la independència, perquè senzillament no és cert. I si volem ser lliures, hem de començar per ser rigorosos.