No és el primer cop, i em temo que no serà el darrer. Massa sovint la deriva periodística actual ens porta a caure en una preocupant obsessió per aconseguir bons titulars, fins i tot encara que això signifiqui tergiversar la realitat. I el problema és que en una societat tant interconnectada com l’actual, aquest pecat original pot acabar contaminant tota la xarxa. És el que ha passat amb el tema de l’etiquetatge.

Anem a pams: algú sap de què va aquest Reglament? Difícil saber-ho, esclar, quan els mitjans no en parlen.

Per a informació de qui ho vulgui saber, aquest Reglament comportarà una millora substancial en el contingut de la informació que rebem els consumidors i consumidores:

La legislació s'aplicarà a tots els productes que arribin al consumidor final, encara que la major part de les noves disposicions afecten al menjar envasada. Els aliments de fabricació artesanal i no envasats quedaran exclosos del reglament, llevat de les normes sobre indicació d’al·lergogens. El menjar venut per particulars, per exemple en fires locals, també quedarà exclosa de les noves normes d'etiquetatge. ATENCIÓ, PER QUÈ AIXÒ ÉS EL QUE AFECTA A LA MAJORIA DE PRODUCTES ETIQUETATS EXCLUSIVAMENT EN CATALÀ, QUE, PER TANT, QUEDEN EXCLOSOS DE LA DIRECTIVA. D'acord amb les noves normes, els envasos dels aliments hauran d'incloure informació clara i llegible sobre les calories i la quantitat de greixos, greixos saturats, carbohidrats, sucres, proteïnes i sal dels productes. Aquestes quantitats figuraran en 100 g, 100 ml o en porcions. Els consumidors podran identificar més fàcilment els productes que continguin substàncies al·lergògenes, ja que aquestes hauran d'aparèixer destacades en la llista d'ingredients. (és important saber que la majoria dels incidents de lèrgia alimentària tenen el seu origen en aliments no envasats. Per posar fi a aquesta situació, el nou reglament estableix que la presència de substàncies al·lergògenes també haurà d'indicar en els aliments no envasats. A iniciativa del Parlament, la nova legislació obligarà a especificar l'origen de la carn fresca de porc, ovella, cabra i au. La Comissió haurà d'introduir normes per a desplegar aquesta disposició en un termini de dos anys. La Comissió estudiarà la viabilitat i els costos d'estendre l'etiquetatge d'origen a altres categories d'aliments, per exemple, la carn utilitzada com a ingredient, la llet o els aliments no elaborats. Les noves normes garantiran que la indústria no indueix a error al consumidor al suggerir, mitjançant l'aparença, la descripció o representacions pictòriques, la presència d'un determinat aliment o ingredient, quan heu estat substituït per una altra substància diferent. Tots els aliments similars a altres productes però fabricats amb diferents ingredients, com els productes d'origen vegetal semblants al formatge (els anomenats 'aliments d'imitació') seran més fàcilment identificables. Quan un ingredient comú en un aliment hagi estat substituït per un altre, haurà d'estar indicat a la part davantera de l'envàs en lletra gran i al costat de la marca. Abans de legislar sobre l'obligació d'indicar el contingut de greixos trans en els aliments, la Comissió presentarà un informe en un termini de tres anys sobre la presència d'aquestes substàncies en els productes consumits a la UE . L'ús de tècniques de sacrifici sense atordiment no haurà de ser indicat en les etiquetes. No obstant això, la Comissió Europea tindrà en compte aquesta qüestió en el marc de la futura estratègia sobre benestar animal (l'estratègia actual cobreix el període 2007-2013).

A tot això és al que vaig votar que Sí. I crec que era la meva obligació com a representant dels ciutadans i defensor dels interessos dels consumidors i consumidores catalans.

 

ETIQUETATGE EN CATALÀ

 

La mala noticia és que, tal i com va reconèixer el comissari Dalli: "el paquet acordat no canvia les regles pel que fa al règim lingüístic de l'etiquetatge”, un règim lingüístic que actualment preveu, que si un Estat vol, pot establir una norma interna que obligui a etiquetar en una (o més) llengües oficials de la UE.

Davant aquesta situació, els eurodiputats catalans Tremosa, Junqueras i Romeva vàrem impulsar una iniciativa de darrera hora per intentar modificar l'article 15.2 del règim lingüístic de l’etiquetatge. A més a més vàrem comptar amb el suport de 37 eurodiputats entre els quals cal remarcar Santiago Fisas, Raimon Obiols i Maria Badia.

L'article 15.2 diu literalment:

"Within their own territory, the membre States in which a food is marketed may stipulate that the particulars shall be given in one or more languages from among the official languages of the Union". La nostra esmena només volia eliminar les paraules marcades amb negreta, però no se'ns va permetre ni tan sols votar-la.

Cada cop que s'ha discutit al Comité de Medi Ambient del Parlament Europeu, els grups popular i socialista s'hi han oposat i per tant, al trobar-se el procés en segona lectura, no éera possible admetre a tràmit modificacions que no haguessin estat aprovades amb anterioritat pel Comité.

Aquesta situació, juntament amb la recent negativa del govern espanyol a donar suport a la plena oficialitat del català a Europa, tot aprofitant l'entrada de Croàcia, fa que cada dia més i més catalans tinguin incentius racionals creixents a demanar un Estat propi, atesa la inflexibilitat amb que els estats membres tracten les realitats nacionals europees que no disposen d'un estat.

 

CONCLUSIONS

 

Quan alguns mitjans diuen que només Tremosa va votar en contra que s’obri la porta a impedir l’etiquetatge en català perquè va votar contra el Reglament (i que Junqueras es va abstenir mentre que els altres MEPS Catalans vàrem votar en contra) simplement s’equivoquen. És més, indueixen a l’error d’altres persones com en Salvador Cardús, entre d’altres, que basant-se en aquesta informació escriu un article basant-se en premises errònies (Per europeisme, ara.cat).  I la raó és que, malauradament, no se’ns va donar l’opció de votar la qüestió lingüística. Repeteixo que l’únic que vàrem votar són alguns articles relatius a la millora de la informació que s’ha de posar a les etiquetes. De fet, cal dir que molts dels mitjans que van donar aquest titular, ja l'han corregit explicant correctament la situació (és el cas del'ACN, per exemple). Quan alguns mitjans acusen al PE, i per extensió a Europa, d’un suposada croada contra el català, també s’equivoquen, bàsicament per què aquesta és un afer que els Estats, gelosos de la seva sobirania, es guarden per a ells. El problema, per tant, no és Brussel·les/Estrasburg (seus del PE) o Europa en genèric, sinó les capitals (i en el nostre cas, per tant, Madrid). On sí l’encerten és a l’hora d’advertir que cal estar amatents d’aquesta mena de qüestions abans, especialment davant dels continuats esforços demostrats pels governs, i especialment l’espanyol, per segar sense pietat drets i competències que no els pertoquen. I aquí apel·lo, un cop més, a la necessitat que la Generalitat i el Parlament de Catalunya, (en virtut de l’aplicació del principi de subsidiarietat previst pel Tractat de Lisboa), dediquin molts més esforços i recursos a vigilar la seva parcel·la, la del Consell, ja que si tot es deixa en mans del que puguem fer els eurodiputats Catalans a Brussel.les/Estrasburg, molt em temo que sempre arribarem tard.

 

NOTA FINAL

 

Permeteu-me una darrera reflexió. Tot això que acabo d’explicar ho sabien perfectament un grup de periodistes que van venir a Estrasburg precisament dimecres. Em consta que molts d’ells van voler fer una peça explicant’ho de manera correcta. Alguns ho van aconseguir, d’altres es van trobar que des de les redaccions (desconeixedores de la realitat legislativa europea) els van impedir parlar del bosc, per centrar-se en els arbres. Segurament era una pena que la realitat els espatllés un magnífic titular, encara que aquest fos equivocat.

Com a lector i consumidor, però, em preocupa que no se m’hagi informat correctament d’un afer tan important i que se m’hagi induït a pensar que els problemes i els responsables són uns, quan en realitat són uns altres.

El problema per a Catalunya, no ho oblidem, no és Europa, són els Estats, i concretament el govern de Madrid. És cap allà cap on hem de mirar. I compte, per què si errem el tret, ens podem acabar disparant al nostre propi peu, i això sí que resultaria força galdós.