He de reconèixer que l'expresident del govern de l'estat Felipe González ha guanyat punts als meus ulls. Recentment, ha fet unes declaracions en què s'ha manifestat militant però no simpatitzant del PSOE. Ha dit, més o menys, que pensa que militarà en el PSOE durant tota la vida, perquè és el seu partit, però que no hi simpatitza gaire, últimament. Crec que demostra una llibertat d'esperit i una sinceritat que són bastant rares en política, i que tothom hauria de mirar de cultivar. Es tracta d'una persona amb prou aplom per no estripar el carnet del partit que ell mateix ha contribuït decisivament a fer que sigui un dels dos grans partits espanyols i al mateix temps amb prou criteri propi com per veure amb ulls crítics la deriva en què ha caigut. Certament, com ha dit ell mateix, el més habitual és no militar i simpatitzar. O ni una cosa ni l'altra. Però la figura del militant però no simpatitzant és ben escassa. I resulta del tot necessària, imprescindible diria jo, per a la bona salut democràtica dels partits polítics.