Sóc a Prada, a la Universitat Catalana d'Estiu, per 24è any consecutiu, per dissertar-hi sobre la llengua com a instrument de cohesió social. Pens que és una bona ocasió per intentar reflexionar, conjuntament amb la bona gent de Prada, sobre els límits del que hem d'entendre per cohesió social, sobre la dialèctica entre drets individuals i consens dins la societat i sobre quini paper hi juga la llengua (i, concretament, la llengua catalana) en tot plegat. Ocasió estimulant, com sempre. Tenc la sort d'haver trobat estímul, al Pirineu nordcatalà, estiu rere estiu, per seguir viaranys, fressar nous camins i, també, sovent, aventurar-me pel camí de noves incerteses. Però, sobretot, ha estat una magnífica ocasió per col·leccionar temes per investigar... No es pot demanar més, per acabar les vacances.