Us adjunto l'article que m'han publicat avui "El Períodico" dedicat al company Heribert Barrera.

Ens ha deixat Heribert Barrera, un dels últims militants d'ERC de l'època republicana. El 1935, quan tot just tenia 18 anys, va iniciar la seva militància en el partit de Francesc Macià i Lluís Companys, a través de les JEREC. Per a ell no deixava de ser un compromís polític natural sent fill de qui era. Martí Barrera, el seu pare, va ser un destacadíssim prohom republicà. Vell dirigent sindical, estret col·laborador de Salvador Seguí el Noi del Sucre, secretari general d'ERC i diputat al Parlament de Catalunya, va practicar tota la vida una austeritat republicana que va marcar profundament el seu fill Heribert, que va trobar sempre en la figura del pare un model admirable a seguir.

Però la principal activitat catalanista d'Heribert Barrera en la seva joventut no va ser la militància política a Esquerra sinó la militància estudiantil a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, de la qual va ser un dels principals dirigents. Barrera es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona (UB), i es va veure forçat a l'exili a França, a finals de la guerra civil, seguint la seva família.

A la Universitat de Montpeller va ampliar els seus estudis científics, i es va llicenciar en matemàtiques, física i enginyeria química. I a la Sorbona parisenca es va doctorar en Ciències Físiques. La seva carrera científica el va portar uns anys als Estats Units, fins que el 1952 va decidir tornar a Catalunya.

A partir del 1970, fins a la seva jubilació, va ser catedràtic de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des del moment de la seva tornada al país, Heribert Barrera es va posar al capdavant de l'ERC clandestina que s'oposava al franquisme des de l'endemà de la seva victòria, amb l'escassa militància que es va quedar a l'interior i que no havia estat reprimida. En nom d'Esquerra va participar en l'Assemblea de Catalunya i en la fundació, el 1974, del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que va copresidir juntament amb Josep Pallach i Josep Verde i Aldea.

Diputat a les Corts

El 1976, en la transició democràtica posterior a la mort de Francisco Franco, Barrera va ser elegit el nou secretari general d'ERC en el primer congrés nacional del partit celebrat a Catalunya des de la dècada del 1930. ERC va afrontar les primeres eleccions democràtiques, les de la legislatura constituent del 1977, en inferioritat de condicions. Va haver de concórrer als comicis sense haver estat legalitzada.

La situació es va salvar pels pèls amb una coalició amb el trotskista Partit del Treball de Catalunya, que va permetre tenir un diputat al Congrés, el mateix Barrera. El seu lideratge al davant d'Esquerra va durar una dècada, durant la qual també va ser diputat al Parlament, que va presidir en la primera legislatura.

A partir del 1987, i malgrat que ja no liderava ERC, va continuar amb una molt activa militància, primer va ser eurodiputat d'Esquerra a Brussel·les i, posteriorment, president del partit. Una vegada tancada aquesta última etapa política, va mantenir el seu compromís cívic i amb Catalunya a través de les presidències del Club d'Amics de la UNESCO i de l'Ateneu Barcelonès.

Heribert Barrera no va ser sempre un company de viatge fàcil, però ningú no podrà negar mai la seva llarga trajectòria i compromís cívic i polític amb la seva única nació. La seva vida ha estat un tribut a la generació republicana que va començar a posar les primeres pedres d'una Catalunya que com ens va deixar dit per a l'eternitat el president Macià, volem «nacionalment lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa».