El Parlament Europeu va reprendre ahir la seva activitat, diguem-ne, regular. Val a dir que durant les cinc setmanes que l’Eurocambra segueix havent-hi activitat, almenys en el meu cas, de la que considerem treball de territori, tot i que des de fa uns anys he pres també l’opció de dedicar una part molt important d’aquests dies a la meva família, i especialment a la meva filla i el meu fill (tothom qui té criatures sap que les anomenades ‘vacances’ són en realitat un període on es canvia l’activitat professional/laboral, per a exercir l’activa-professió de pare/mare a un ritme sovint frenètic).

Sigui com sigui, tard o d’hora tot acaba tornant al seu lloc, i això és el que va passar ahir, a Brussel·les, durant la compareixença de Jean Claude Trichet, el president del Banc Central Europeu, davant la Comissió d'Economia de l'Eurocambra, que va donar lloc a un apassionat debat sobre l'eurozona.

D'entre els molts missatges que Trichet va posar sobre la taula, en destaquen els següents:

Sobre estabilitat de preus:"We are doing exactly what we judge appropriate for price stability."

Sobre liquiditat: "We have, for the European banking system as a whole, an enormous amount of available collateral which clearly indicates that there cannot be a liquidity problem for the European banking system as a whole."

Sobre disfuncionalitat dels mercats: "The fact that markets are dysfunctional is, in our opinion, the responsibility of governemnts. They are issuing their own securities. They have the responsibility for the credibility of their own securities. It is of course individually obvious that it is their responsibility. We consider there is also a collegial responsibility because the Stability and Growth Pact is precisely, and was precisely, there to control what was done inside the euro area."

Sobre les responsabilitats del BCE: "We are very cautious not to go over and above our own responsibilities."

Sobre el creixement de la zona Euro: "We continue to see the euro area economy growing at a modest pace in a context of overall relatively sound fundamentals for the euro area as a whole (…) At the same time, not least because of the recently re-emerged tensions in financial markets, uncertainty remains particularly high."

Sobre les pressions inflacionàries: "Inflation in the euro area has remained elevated for some months mainly driven by commodity prices. We expect to see inflation still above 2 percent over the months ahead. Risks to the medium term outlook for price developments are under study in the context of the ECB staff projections that will be released early September. (…) Our monetary analysis indicates that the underlying pace of monetary expansion remains moderate but monetary liquidity remains ample with the potential to accommodate price pressures."

Sobre les expectatives per a la inflació: “Everybody understands that, particularly in the present situation, that the ECB will maintain a solid anchoring of inflation expectations is decisive -- for confidence in general."

El debat subsegüent a aquestes reflexions em van recordar la mítica frase de Fray Luis de León, quan, després de cinc anys tancat a la presó per la Inquisició, sense saber qui l'acusava i, durant algun temps, de què se l'acusava, finalment en va sortir l'any 1576 amb més vigor i energia moral que abans (tot i que amb una salut un pèl més deteriorada, també és cert). El dia del seu retorn a la càtedra de Salamanca va començar la classe amb un significatiu: 'Dèiem ahir ...' que indicava el seu triomf interior contra la maldat dels seus enemics.

Els governs dels Estats porten anys retenint la construcció europea en una presó pròpia dels temps de la Inquisició, quan les coses es feien en virtut d'una suposada fe, irracional per descomptat, encara que la realitat demostrés l'absurditat de determinats postulats. Pocs eren els qui, amb la boca petita, gosaven qüestionar alguns d'aquests postulats, i els encara menys qui ho feien en veu alta acabaven a la garjola o pitjor, a la foguera.

Durant anys les majories governants han volgut imposar la fe 'en els mercats i els governs dels Estats' enfront d'una Europa políticament i econòmicament, més sòlida, coherent i socialment cohesionada. I ara, anys després, toca afrontar que la realitat és la que és, i no la que pretenen alguns dogmàtics de l'anarquia neoliberal.

Malgrat tot, com tanta d'altre gent lliurepensadora, sóc dels qui defenso encara que la solució per a la malaurada economia europea (i per l'Estat del Benestar que en depèn) serà més Europa o, simplement, no serà.

Rellegeixo alguns dels versos que Fray Luis de León va escriure a la presó, brillants i més actuals que mai:

Aquí la envidia y la mentira

me tuvieron encerrado.

Dichoso el humilde estado

del sabio que se retira

de aqueste mundo malvado,

y con pobre mesa y casa

en el campo deleitoso

con sólo Dios se compasa,

y a solas su vida pasa,

ni envidiado ni envidioso.

I em demano: com és possible que més de cinc segles després, continuem igual.

I és que com deia el poeta i humanista salmantí: 'Dèiem ahir...'.