El seu compromís polític (que no partidista) amb Catalunya i amb les lluites de les classes populars, la seva indestriable condició de català, historiador i ciutadà amb majúscules, el faran sempre present per a la gent de l'esquerra nacional. Descansi en pau

"Per mi, la història del país, sobretot la història contemporània, que és la que conec més, es basa, òbviament, en els canvis econòmics que han transformat el territori, però també, i d'una manera especial, en la història de la lluita obrera, en la vertebració d'una cultura catalana i en la creació d'unes institucions democràtiques a l'entorn d'alguns ajuntaments, com ara, a Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, i d'un poder nacional, que en el cas català vol dir la Generalitat republicana. Tot això es pot sintetitzar en un eslògan? Probablement, no, perquè l'important de tot això és la mobilització del poble. Malgrat que em puguin titllar d'idealista, en les lluites culturals i polítiques -dominades per les dretes i les esquerres- l'important és l'organització, la lluita, els orfeons, etc. I això és molt més determinant que el simple fet de crear fàbriques. Vull dir que per a explicar què ha estat la Catalunya contemporània hauríem de posar al mateix nivell de l'aparició del sistema fabril les relacions socials, polítiques i culturals que van anar configurant-se per mitjà de l'orfeonisme, l'excursionisme, l'ateneisme, els erudits de poble, els sindicats, les revistes, etc. I és que la història d'un país no és mai unidimensional."

"Des d'abans de tenir ús de raó, vaig mamar la idea que hi ha gent que treballa, que hi ha gent que pateix, que hi ha gent que mana, que hi ha gent que explota, que hi ha gent que se sent del país i que n'hi ha que no se'n sent, que hi ha gent forastera, etc. Per tant, per a mi la història és una construcció d'allò que s'ha viscut. (...) Per altra banda, la relació entre el projecte historiogràfic i la interpretació del passat és molt complexa i cal trobar el punt d'equilibri, perquè si no, al final, ens veuríem abocats a la mera elucubració ideològica, que és l'origen del dogmatisme."

De l'entrevista a Josep Termes a càrrec de Pau Solà i Ysuar. Agustí Colomines & Vicent Olmos (editors): Pensar la contemporaneïtat. Divuit converses sobre la història. Editorial Afers, 2005 (Llibres del contemporani, 18)



Entrevista a Vilaweb TV:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3690471/20100217/30000-llibres-josep-termes.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/3691461/20100218/josep-termes-soc-tan-radical-voto-moderat.html