La Comissió Europea ha presentat avui les seves propostes legislatives sobre la reforma de la Política Agrícola Comuna de la UE. Com a Verds al Parlament Europeu lamentem que les propostes, que esperàvem ambicioses, s'hagin vist greument diluïda amb l’evident intenció de satisfer les demandes dels Estats membres resistents al canvi, així com al potent lobby de l'agroindústria.

En altres paraules, la reforma de la PAC ha quedat fatalment esbudellada per satisfer les demandes dels defensors del status quo.

És cert que els primers esborranys no eren revolucionaris, però si més no apuntaven en la bona direcció. En canvi, les propostes presentades avui per la Comissió no mostren cap ambició destacable i han deixat de ser el marc que hauria hagut d’establir les bases d’una PAC en favor de l'agricultura sostenible i dels ingressos justos per als agricultors. El text resultant s’adapta perfectament a les demandes del lobby de la indústria agro-alimentària, cosa que en el si del Consell de la UE ha comptat amb grans animadors, com la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Sarkozy, i al Parlament Europeu per Paolo di Castro, com a president de la Comissió d'Agricultura.

Cal recordar que un dels objectius fonamentals d'aquesta reforma era corregir el pervers sistema de pagaments per promoure així una distribució justa dels fons, que prioritzés el suport als petits agricultors i els sistemes alimentaris locals, en lloc de beneficiar els grans agricultors i l'agroindústria. Malauradament, en som lluny, d’això. Així, tal i com està redactat el text, per exemple, el límit o límits a partir del qual els pagaments directes haurien de ser "regressiva", és massa alta la qual cosa beneficia, esclar, als grans agricultors i els complexos agroindustrials.

Així mateix, les anomenades "àrees d'interès ecològic", previstes en la proposta de la CE, són un important pas endavant en favor de polítiques agrícoles més ‘verdes’, però d’altres aspectes també importants, com la rotació de cultius, han quedat tristament diluïda a causa de fortes pressions dels lobbies favorables al cultiu intensiu.

L'agricultura sostenible i sistemes alimentaris són crucials per fer front als desafiaments que enfronta ara l'agricultura, com el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la protecció de l'aigua i del sòl.

Una reforma sense una clara perspectiva ecològica no té sentit.

Pel que fa a les mesures de desenvolupament rural, la proposta de reduir les ajudes específiques per a mesures agroambientals, com ara la diversificació, és un lamentable i preocupant error. Tal i com ha quedat no hi ha cap garantia que els Estats puguin desemborsar les quantitats necessàries de manera que aquest fet sigui consistent amb els objectius de la reforma.

En resum: estem davant d’una lamentable oportunitat perduda, i tanmateix no tot està tancat. Encara hi ha un cert marge que caldrà saber aprofitar. El Parlament Europeu és un actor determinant en aquest procés, i com a Verds caldrà treballar en favor de corregir la proposta i incloure adequadament la lluita contra el canvi climàtic, la protecció la biodiversitat i la promoció d'un sistema alimentari que ofereixi aliments saludables i distribució equitativa dels fons públics per a tots.