Hi ha dies que saps que són importants. Potser no quedaran assenyalats al calendari, però es construeix història. Acabo de sentir Sami Naïr a TV3 explicant com el dia abans de la revolució de Tunísia la gent tenia una altra mirada… Sense arribar a tant, aquí –i a molts llocs del món– comença a haver-hi canvis importants en les actituts. Ahir a Girona, sis representants de la coordinadora Units pel CAP, que aplega assemblees de municipis de la comarca de La Selva com Breda, Hostalric, Arbúcies o Sant Hilari Sacalm, es varen tancar en un encadenament simbòlic mentre moltes d’altres persones mostràvem el nostre suport a Twitter, Facebook, en els blocs, pels motls mitjans de la xarxa, i també, amb la seva presència, a l’exterior de la Delegació de Salut. La raó de la protesta no és solament el tancament nocturn dels CAP –que per sí ja seria motiu– sinó a més amagar informació cabdal. Ahir varen tornar a exigir dades que el president Mas ja els havia promès però que no es volen difondre. I la resposta ens interessa a tota la ciutadania: Quantes urgències vitals (ictus, atacs de cor, epilepsies, traumatologies greus, etc…) s’atenen als vuit CAP afectats que donen servei a cinquanta municipis?.. I ampliant el radi de la pregunta, quantes d’aquestes patologies URGENTS queden sense atendre pel tancament noctur de CAP’s a tot Catalunya, i per les retallades?

El tancament va acabar amb la crida a participar a la manifestació unitària d’aquest dissabte 5 de novembre a les dotze del migdia a la rotonda de Correus de Girona.

Mentrestant, a Oakland, una gran multitud es manifestava en solidaritat amb el moviment #OccupyWallStreet que, traslladat a Oakland, va ser violentament reprimit per la policia. Ara l’alcalde de la ciutat i el cap de policia intenten calmar des dels mitjans locals de televisió, parlant en termes conciliadors i apel·lant a la calma, però els manifestants que han ocupat el port canten “Els nostres carrers! El port és nostre! Poder per al poble!” I ahir, cada vegada més persones s’arremolinen a la zona portuària i es manifestaven pels carrers de la ciutat d’Oakland.

I també ahir, a Niça, es varen trobar milers de persones per “debatre alternatives i llançar propostes solidàries i democràtiques enfront de les del G20″. La protesta convidava a la lluita contra l’opacitat i la desregulació financera, contra les “deutes il·legítims, les polítiques d’austeritat, les falses solucions al canvi climàtic, la precarietat” i l’especulació sobre les matèries primeres. Entre per persones que es manifestaven hi eren els “indignats” espanyols que havien decidit fer escala a Niça coincidint amb la cimera del G20 de Cannes en la seva marxa cap a Atenes, al costat de representants del moviment nord-americà d’ocupació de Wall Street.

A més del lema de la protesta, “Els pobles primer”, en la desfilada es van corejar diversos eslògans com “Stop als plans d’ajust” en la línia del missatge de les organitzacions convocants de que la crisi l’ha de pagar el sistema financer i els més rics. Molts dels manifestants portaven samarretes en què es mostraven a favor d’instaurar la “taxa Robin”, en al·lusió a l’anomenada taxa Tobin sobre les transaccions financeres. Els lemes que es cridaven o es podien llegir en algunes pancartes: “Aturem la dictadura de les finances”, “Sí a la vida, no a la borsa” i “No a l’acord de lliure comerç. Sí al impost a les transaccions financeres “, lliga perfectament amb la problemàtica a la que haurà de fer front el poble grec si prospera la proposta de referendum del seu Govern, per a gran disgust del tàndem Merkozy i la troika neoliberal.

Res de preguntar al poble (Grècia), res d’informar al poble (Girona), res de deixar que la ciutadania assenyali on són els autèntics responsables d’aquesta estafa (#OccupyWallStreet, #OccupyOakland)… Seguim amb el festival de les mentides. I posant el contrapunt satíric, avui, a Castelldefels, el poble on visc, un primer acte per llogar-hi cadires: Mariano Rajoy ens ve a obrir la campanya electoral al costat de casa. Segurament, amb les fanfàrries i el cava, no recordarà que el castell de la ciutat va ser presó de brigadistes internacionals i que encara, a les parets, hi queden missatges antifeixistes d’aquelles herois. Pensaré en la seva herència mentre en Rajoy fa fum d’encenalls, obrint una campanya perfectament prescindible…. Com ens hem de veure!