Fa unes setmanes em vaig assabentar, llegint la premsa, que uns eurodiputats catalans havien presentat una esmena a un informe sobre les negociacions d’adhesió de Croàcia a la UE, en la que es demanava el reconeixement oficial del català a les institucions europees. La notícia em va sorprendre i vaig pensar que es creava un mal precedent, perquè en aquest tema sempre hem actuat units, i les passes endavant que fins ara s’han aconseguit, que no s’han de menystenir, han estat degudes a la força d’uns plantejaments comuns.

Pocs dies després, llegint una “notícia” de l’Agència Catalana de Notícies, que alguns mitjans van reproduir, vaig comprendre els motius que hi havia darrere d’aquesta iniciativa: “Obiols i Vidal Quadras votaran contra el català al Parlament europeu“, s’hi llegia.

Vaig sentir aquesta falsedat com una agressió inqualificable. La veritat és que sempre he votat i sempre votaré a favor del reconeixement de la nostra llengua en el Parlament europeu i les altres institucions europees. El fet que s’estigui en  campanya electoral no justifica les mentides ni les amalgames odioses.

Vam veure de seguida que la esmena no progressaria. Per a que el combat pel català avanci a Europa hi ha dues condicions necessàries: que la reivindicació sigui políticament unitària i no partidista, i que sigui jurídicament solvent i impecable. Cap d’aquestes condicions es complien. En primer lloc,  la Maria Badia i jo havíem estat deliberadament marginats. En segon lloc, l’esmena no seria admesa, perquè no tenia una relació directa amb l’informe sobre Croàcia ni era de competència de la Comissió d’Afers Exteriors. Els serveis jurídics del Parlament i la presidència de la Comissió han confirmat la nostra temença. No vaig voler entrar en polèmiques que considero contraproduents i lamentables, i vaig limitar-me a dirque si l’esmena era presentada, hi votaria a favor.

Amb iniciatives així es fa més mal que bé. Potser alguns en treuen profit, presentant-se com  “els patriotes” i pintant els altres com “els traïdors” (encara que més aviat penso que a aquestes alçades ja no enganyen ningú).

Però  no és això el que em preocupa, sinó el fet que per aquest camí partidista, la causa del català a Europa en comptes d’avançar  retrocedirà. Aquest combat, que no és fàcil, només podrem guanyar-lo si avancem  d’una manera unida en el terreny polític i  seriós  en el terreny jurídic-parlamentari.