Em trobo en un petit cafè de l’aeroport d’Istambul, escrivint a correcuita unes breus notes del què ha estat la reunió de la ICCAT (Comissió Internacional per a la Protecció de la Tonyina Atlàntica i espècies afins) 2011. Degut a la complicada agenda d’aquests dies (comissions parlamentàries a Brussel·les, campanya electoral –Catalunya i Madrid-, i sessió plenària Eurocambra a Estrasburg) enguany m’he incorporat tard a la reunió. Tanmateix no podia faltar-hi, ja que precisament la setmana vinent em toca presentar a la Comissió de Pesca del PE el meu informe sobre el Reglament que regula el Pla de recuperació de la Tonyina Vermella a l’Atlàntic est i la Mediterrània, del qual en sóc ponent, i em cali estar al cas de possibles modificacions que haguessin pogut adoptar a aquesta reunió general de la ICCAT.

Finalment no ha estat el cas (de manera substancial), i la tonyina  vermella ha estat menys protagonista del què ha estat en altres edicions (les dues darreres, per exemple, a Brasil i Paris), i del què segurament serà en la propera (possiblement a Uruguai o al Marroc).  Quan dic que no ha estat protagonista, però, no vull dir necessàriament que hagi millorat la situació, sinó que segueix igual de malament. Això sí, hi ha hagut alguna iniciativa interessant en quant a mecanismes de traçabilitat que, tanmateix, sinó van acompanyats de millores en la manera com es controla l’entrada d’animals a les granges (on hi ha el veritable problema) pot acabar essent una mera cortina de fum.

Segons el Dr. Sergi Tudela, de WWF, per exemple: “ICCAT’s new bluefin tuna electronic catch documentation scheme is an important and positive leap forwards in the monitoring of the fishery and protection of the species,” said Dr Sergi Tudela, Head of Fisheries at WWF Mediterranean. But no matter how comprehensive and functional this mechanism, WWF is concerned that the continued absence of data on quantity and size of bluefin tuna caged in fattening farms creates a black hole and provides an easy facility for the laundering of illegal, unregulated and unreported catches of Mediterranean bluefin tuna. WWF is calling for a thorough and reliable assessment of all fish transfers to tuna fattening farms across the Mediterranean – or, in the absence of this, for the banning of tuna farming altogether in the region”.

També la situació denunciada fa uns dies per part d’algunes ONG (Greenpeace i WWF) en relació a que alguns vaixells europeus haurien estat detectats pescant en aigües líbies aprofitant-se de la situació de conflicte bèl·lic de la zona han estat presents en la discussió, sense que s’hagi adoptat cap conclusió concloent més enllà d’haver-se expressat la voluntat d’investigar el cas.

En relació a altres espècies, com el peix emperador, per exemple, s’ha adoptat el compromís de dur a terme una acurada recollida de dades per determinar la situació dels estocs i la pesqueria de manera que el 2013 es pugui establir un pla de gestió. Considero que aquesta mesura, necessària, es queda curta donada la gravetat que viu aquesta espècie, especialment maltractat al Mediterrani (Oceana fa temps que ho denuncia), i que té tots els números d’esdevenir la següent espècie icònica que simbolitzaria la debilitat dels nostres mars i oceans, després de la tonyina vermella.

Un dels temes denunciats per Greenpeace a través d’un vídeo que ha tingut una gran rebuda mundial (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/209052), el de les Fish Aggregating Devices, o FAD, ha quedat molt diluït després que diverses delegacions se’n desentenguessin (només s’han prohibit aquesta pràctica per a una zona que no és ni la meitat de la que ja estava prohibida el 1998). N'ha parlat abastament en Sebastian Losada en un apunt recent del seu bloc.

Els pocs aspectes més o menys positius de la reunió tenen a veure sobretot amb la gestió de taurons (i també aquí de manera força desigual, com assenyala la Shark Advocates International).