Segons dades de la Taula del Tercer Sector per al 2011 un de cada cinc catalans és pobre i els col·lectius amb risc de pobresa més alt són les persones majors de 65 anys, els infants i les famílies monoparentals i nombroses. La població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys, amb un 23,4%. Quatre de cada 10 famílies monoparentals i sis de cada deu famílies nombroses són pobres. Les entitats socials tenen cada vegada més demanda, incontrolable, que han d’atendre amb menys recursos, com els departaments de més abast social de la Generalitat.

Un any després de les eleccions al Parlament de Catalunya s’ha incrementat la pobresa a Catalunya, s’ha retallat el PIRMI, hi ha hagut una nova davallada de les condicions de vida i una pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels catalans, no sabem les mesures efectives dels governs català i espanyol davant l'increment de l'atur i de les més de 300.000 persones que en els propers mesos es quedaran sense subsidi de l'atur a Catalunya i no s’han generat encara horitzons per eradicar la pobresa. Perquè si la pobresa, l’any 2006, a Catalunya estava al voltant del 19 per cent i el 2008 es va reduir al 16 i mig per cent, que era a nivell de la mitjana de la Unió Europea malgrat l’impacte de la crisi, és perquè es van fer plans de xoc continuats, amb recursos continuats, amb polítiques transversals, per combatre la pobresa; imperfectes i que havien de ser encara més efectius, però hi van ser.

Mentre esperem que el Govern presenti les bases del Pacte Nacional per a la inclusió social i l'eradicació de la pobresa, un compromís de país que es va aprovar al setembre a proposta d’Esquerra al Parlament per prevenir el risc d'exclusió social, reforçar els mecanismes d'intervenció i fixar un horitzó per a reduir al màxim la pobresa a Catalunya, CiU i PP amb el laissez faire-laissez passer del PSC aproven el proppassat 2 de novembre tramitar un projecte de llei catalana d’estabilitat pressupostària (un dels requisits que el PP va demanar al Govern per abstenir-se en els darrers pressupostos de la Generalitat) que limitarà profundament que Catalunya es recuperi de les retallades fins i tot quan millorin els ingressos de la Generalitat, que han patit una davallada des del 2007 de més de 17.000 milions d’euros.

La novetat dels darrers dies és que el Govern català, un any després de les eleccions i encara no un mes després de fer caminar el projecte de llei d’estabilitat pressupostària, s’ha plantejat finalment per als Pressupostos 2012 què comporta fer només polítiques d’ajustament de despesa i planteja d’incrementar ingressos per mitjà de taxes i imposició indirecta. El canvi de paradigma és evident, però sense fer un pas cap a una fiscalitat més progressiva, sinó apuntant una política de preus públics regressius que impacten sobre les classes mitjanes i populars.

Governs com el francès, l’alemany o el britànic, no pas socialdemòcrates, el que han fet com a sistema de solidaritat per combatre la pobresa i evitar que les classes mitjanes estiguin en un perill real de desaparició o d’aprimament important, són propostes per incrementar ingressos per redistribuir la riquesa i els sacrificis en funció de la renda. Redistribueixen la fiscalitat: el que no fan és retallar impostos, sinó que els apugen per als que més tenen.

Rajoy es reunia el 15 de setembre a can Godó amb el lobby del pont aeri i es comprometia a derogar l'impost de patrimoni si guanyava les eleccions. Mas, imposició indirecta i wait and see sobre l’Impost de patrimoni. Malgrat la crisi del deute i el dèficit, els governs català i espanyol van a contra-corrent en l’increment dels ingressos.

Esquerra hem proposat un Impost sobre la banca que es debatrà demà al Parlament amb esmenes a la totalitat de CiU i PP (que ja s’aplica a França, Alemanya o el Regne Unit i permetria recaptar uns 592 milions d’euros), un nou tram de l’IPRF per a rendes a partir de 250 mil euros i restablir l’Impost de Successions vigent el 2010: 760 milions d’euros que posem sobre la taula per als pressupostos 2012. Que Mas triï quin projecte de país present i especialment futur vol, amb alçada de mires... i ens hi trobarà.

Publicat al Tribuna.cat