De moment sabem que després d'una llarga nit, els líders governamentals de la UE han acordat un pacte, intergovernamental esclar, entre els països de la zona euro més 6 països de la UE per aconseguir una major coordinació de les polítiques econòmiques i un pacte fiscal.

Coneixent només aquestes primeres conclusions, i pendent encara de com es concretaran aquestes propostes durant el dia d'avui, voldria advertir del següent:

Primer: Compte que els arbres no ens deixin veure el bosc. El problema no és que el Regne Unit no hagi acceptat un canvi de tractats, aquest sempre s'ha mostrat en contra a una unió monetària i fiscal per a tota la UE. El problema és la consolidació d'una arquitectura institucional antidemocràtica, que exclusivament respon als interessos d'Alemanya. No és Regne Unit qui ens du a una Europa a dues velocitats, sinó la constant erosió de les institucions comunitàries (la Comissió, el Parlament Europeu) i l'enfortiment del Consell. La no reforma de tractats i el pacte entre estats és una amenaça a la qualitat democràtica de la la Unió Europea. "

Segon: Fins ara, només veiem una pèrdua de la sobirania de la ciutadania cap als mercats financers, el BCE i l'FMI. Volem una unió fiscal, però no així. La negociació d'una nova governança econòmica no es pot fer entre 23 caps d'estats, requereix d'un procés més ampli, de debat públic i de clara delimitació de poders. És per això que demanem una resposta a la crisi a curt termini i més tard l'obertura d'un procés convencional de reforma de tractats.

Tercer: Confio encara que la proposta dels 23 reconegui la legitimitat del Parlament Europeu i els Parlaments Nacionals. Si no és així, el Govern espanyol que es posicioni en contra a la proposta. Em preocupa especialment, per exemple, que Rodriguez Zapatero i Rajoy se sotmetin al pacte fiscal a 23 sense tan sols presentar-lo prèviament al Congrés Espanyol ni explicar quines són les mesures a aplicar de reforma del mercat laboral i regulació financera.

I Quart: Finalment, vull destacar que aquest no és un pacte de governança econòmica, és un pacte que consolida les mesures neoliberals d'austeritat, disciplina fiscal, control pressupostari sobre els països amb dèficit i que només busca resoldre un problema: la crisi del deute sobirà. Els líders europeus semblen oblidar-se que l'economia europea pateix també d'una crisi bancària i d'una crisi econòmica, que necessita d'un pla d'inversió i de redistribució de la riquesa que generi ocupació i equitat.

Seguim pendents de Brussel·les.

(NOTA AL PEU: Aprofito per agraïr la immensa tasca que tants i tantes corresponsals de diversos mitjans estan duent a terme per mantenir-nos puntualment informats de com van les negociacions. Una tasca no sempre agraïda però altament necessària)