En un sopar de confraternització entre ERC i CiU li vaig dir al portaveu del Govern i al president del Grup parlamentari, Homs i Pujol respectivament, que ja tenia suficient experiència en política per saber que la teoria de la conspiració per explicar les coses és quasi sempre marginal. La realitat s’explica millor per la teoria del caos. Els deia això tot parlant de la modificació de la llei de la CCMA. Crec més realista la teoria del caos, però molta gent, els més informats, els que saben llegir entre línies, hi veuran la teoria de la conspiració. La conspiració d’afeblir els mitjans públics per ajudar a un grup privat de comunicació. Ells ho van negar. Em vaig aixecar d’aquella taula convençut que el que movia el Govern dels millors era el simple desfici de controlar els mitjans. És a dir una bona dosi de caos. Però, avui, després del debat tinc dubtes.

El Parlament de Catalunya ha votat la modificació de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és a dir de TV3, Catalunya Ràdio i la resta, perquè ens entenguem. Amb el pretext de l’austeritat i la simplificació el Govern dels millors l’ha modificat amb els vots de CiU i PP. El canvi de la llei és una esquerda molt gran al model que es va construir sota els governs de Jordi Pujol. Una esquerda amb què la dreta catalana en nom dels interessos privats -ara en diuen equilibri entre el públic i el privat- permet la retirada de la publicitat a Catalunya Ràdio. El portaveu popular ens ha dit que aquest objectiu -deixar sense ingressos publicitaris la ràdio nacional de Catalunya- no estava tan lluny de la voluntat de l’anterior llei de reduir la publicitat. Una mostra de cinisme més gran no l’he vist amb anys. Una cosa és reduir el volum de la publicitat i una altra de molt diferent suprimir-la tota. Perquè el que vindrà després ja ho sabem. Caldrà que l’Administració hi acabi posant més recursos per oferir un bon servei públic, i després serà quan la dreta catalana i l’espanyola i la seva claca mediàtica i privada s’estiraran els cabells. En un moment en què calen diners per a les escoles bressol, escoles, instituts, universitats... i tants més serveis, equipaments i necessitats, va el Govern dels millors i renuncia als ingressos de la publicitat. Què farem aleshores? Traurem diners de partides socials per compensar la pèrdua d’aquests ingressos? CiU tota sola ha caigut en el parany de l’espanyolisme contraposant la política social a la nacional.

Diuen que no volen tornar posar els informatius de tv3 i la ràdio públiques de Catalunya als peus del Govern, però cínicament han anorreat qualsevol vestigi d’autonomia de la direcció de la CCMA. S’han carregat el model que ells també van votar i que varen votar quatre dels sis grups de la cambra.
Com ha dit el portaveu d’ERC, Carmel Mòdol, si finalment s’acaba amb el model d’èxit dels canals públics catalans, el PP estarà content perquè haurà fet allò que la majoria dels seus votants volen -els d’aquí i els d’enllà-, és a dir residualitzar la llengua i la cultura catalanes. Afegia Mòdol que la senyora Sánchez Camacho podrà presentar una cartera de serveis al carrer Gènova -seu del PP a Madrid-, que no va aconseguir ni en Vidal-Quadras.

Han arribat a dir que els grups parlamentaris que s’oposen a la modificació ho fan per una qüestió de cadires: més cinisme! Les prioritats d’ERC eren ben clares: primer, impedir que es pugui treure la publicitat de Catalunya Ràdio i després tenir garanties per disposar de prou pressupost. Encara tres hores abans de la votació, ERC s’ha reunit amb CiU reiterant la proposta que els hem estat fent des de fa setmanes: Esquerra oferia suport a canvi de mantenir la publicitat a Catalunya Ràdio, sense cap més contrapartida. I CiU ha dit que no! L’única cadira que ballava és la que ha exigit el PP al Consell Audiovisual de Catalunya per col•locar algun diputat a punt de retirar-se...

Ho hem intentat fins al final: primer salvar l’empresa i renunciar a modificar la Llei, però avui CiU ha preferit el PP, és a dir, el partit que prohibeix tv3 al País Valencià, el que persegueix la immersió lingüística a l’escola, el que manipula la informació com a Tele Madrid o a la RTVE d’antany –ara hi tornen de nou-, el que ara hi torna amb el transvasament de l’Ebre o que intenta ofegar el català a les Illes Balears... els mateixos que fa pocs dies reien l’ocurrència del jutge Divar comparant el català amb el manding. Així és com ens volen.

I que quedi clar que CiU ha pactat amb el PP perquè ha volgut... fins al darrer moment ho hem intentat. La data d’avui podrà acabar sent recordada com el dia en què es va començar a esquerdar la televisió i la ràdio públiques de Catalunya. Amb ràbia i pena pensarem en aquesta data. Tant de bo que m’equivoqui.
Ah, per cert! La ministra de Foment Ana Pastor ja anunciat que rescaten el corredor ferroviari central pels Pirineus i adverteix que no anirà en detriment del Corredor Mediterrani... Més cinisme! El govern espanyol es passa per l’arc triomfal les recomanacions europees. A veure quina se n’empesquen ara per continuar dissimulant.