Aquests darrers dies s’ha parlat molt sobre Eurovegas, l’oportunitat que representa per a tantes persones a l’atur i per al país. El centre d’interès d’aquesta setmana de la ciuopinió publicada, radiada, televisada i 2.0 ha estat la defensa del projecte.

Amb el risc que se m’apliquin les acusacions de ser hipòcrites, dogmàtics, contraris al progrés, a la sortida de la crisi i com qui diu al país dels que no combreguem amb el model que representa Eurovegas, vull raonar per què crec que Eurovegas és pa per demà i gana per demà passat.

El model de turisme, de creació i qualitat d’ocupació i de serveis que representa Eurovegas és un model totalment contraposat als postulats d’Esquerra. Contraposat al model de turisme que hem prioritzat i hem intentat dur a la pràctica Esquerra des de les nostres responsabilitats de govern, que és un model turístic sostenible, que combina l’oferta de sol i platja amb un turisme de qualitat, d’identitat, de gastronomia, cultural, de paisatge i ambiental, un turisme familiar i també d’interior.

Un model turístic que suma i complementa ofertes, no que autoritza a mig termini 12 resorts amb tants llits com la ciutat de Barcelona segons les informacions publicades (n’hi que diuen que tants llits com Lloret, només) i amb espais com els dedicats a turisme de negocis en directa competència amb Barcelona (Fòrum inclòs) o Sitges, i que pot afectar molt negativament la imatge de marca que ha aconseguit posicionar Barcelona al món i de la de la mateixa marca Catalunya.

El model de turisme d’oci intensiu i de joc intensiu en un recinte tancat que significa Eurovegas no és el que necessita ni l'entorn de Barcelona ni Catalunya, i no té res a veure a ser un referent turístic europeu al qual es referia el president Mas.  Catalunya ja es troba entre les zones amb més turistes d’Europa. Segons dades de l’Observatori de Turisme de Catalunya el 2011 Catalunya havia rebut més de 13,7 milions de turistes estrangers (prop del 25% del de tot l’Estat) amb un increment de prop del 5% respecte del 2010. Aquest 2010 si sumem els peninsulars als de fora de les nostres fronteres s’havia arribat a més de 23 milions de turistes.

El model Las Vegas és un espai acotat on el turista viu i gasta d’esquenes al territori i l’entorn, que no en treuen gaire profit, sense necessitat ni de saber on ha anat a raure. Els diners se’ls gasta el turista en un hotel del recinte, compra regals a l’hotel o a les botigues del recinte, sopa al restaurant del recinte i ho fa tot dins del recinte.

Malgrat que des del Govern es diu que hi haurà poc joc i moltes convencions, la prioritat de Sheldon Adelson és fer primer un casino i amb el diner que generi anar aixecant un complex que potser en un termini de 10 anys comptaria amb 12 resorts amb 36.000 habitacions, 5 casinos amb 1.065 taules i 18.000 màquines recreatives, 9 teatres, fins a 3 camps de golf i un escenari amb 15.000 butaques, a més d’espais destinats a convencions.

D’altra banda, si el Govern ha de complir amb el compromís de reduir a la meitat el nombre d’aturats facilitant projectes com aquest, he de concloure també que el Govern no té política industrial, i ni és proactiu ni tampoc té cura de dissenyar una estratègia de creació d’ocupació que no ha de competir amb treball desregulat, amb un nombre important de treballadors portats directament per l’empresa des de l’estranger i amb un xifres que estimo desorbitades i absolutament inflades de nombre de llocs de treball directes.

El conjunt de treballadors dels sector turístic a Catalunya en el pic de la temporada de l’any 2010 va ser de prop de 400.000 persones, amb 539.463 places d’allotjament reglat: costa molt de creure que amb 38.000 llits, per més casinos i caps de golf que hi posi arribi a donar feina a 164.000 llocs de treball directes, una xifra que suposa el 42% dels que hi ha ara.

Les condicions d’excepció que sol·licita, d’acceptar-se, esdevindrien una clara competència deslleial, tracte de favor i un greuge respecte a la resta d’empresaris turístics. Els inversors volen que es canviïn entre d’altres l’Estatut dels treballadors, la Llei d’estrangeria i la de prevenció de blanqueig de capitals; que se’ls estableixin ad hoc bonificacions a la Seguretat Social i exempcions fiscals i tributàries; que es duguin a terme inversions en infraestructures i canvis urbanístics; que es permeti l’entrada als casinos a menors d’edat, a persones incapacitades legalment o a aquelles persones inscrites voluntàriament en el registre que els prohibeix l'entrada a les sales de joc (creat precisament perquè no se’ls hi deixi accedir). O l’aval de l’Estat al Banc d’Inversions Europeu per 25.000.000 € o el que se li subvencioni un 60 % la formació dels empleats.

Per acabar, però no menys important, sembla que han proposat de fer-ho en un espai (entre Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Cornellà, fonamentalment) que és en molt bona part un espai protegit al riu i al Delta del Llobregat, i al Parc Agrari del Baix Llobregat, que ja han sofert una pressió urbanística i d’infraestructures molt per sobre del que pot resistir.

En el cas de Viladecans, el municipi en què s’ocuparia un espai més gran, es tractaria d’uns terrenys en el litoral, en una zona d’alt valor natural i paisatgístic, que ja en el seu moment quan el Barça va voler-hi fer el complex Barça Parc va rebre un informe el març de 2010 del Departament de Medi Ambient i Habitatge que considerava “incompatible” la construcció d’un complex lúdic i comercial amb la preservació dels valors de l’entorn on està previst, en ple Delta del Llobregat i rodejat d’espais naturals protegits.

Aquest informe recordava que l’espai està afectat pel Pla Director de l’Aeroport, pel Pla Director del Sistema Costaner i pel Pla d’Espais d’Interès Natural, entre d’altres. A més, l’informe també afegeix que la zona pateix un risc d’inundació molt alt, que està a sobre d’un aqüífer protegit que es veuria greument afectat, que es perjudicaria la biodiversitat i el trànsit d’espècies d’aus protegides, a banda d’incrementar la contaminació acústica i lumínica, molt intensa ja actualment per la proximitat amb l’Aeroport del Prat.

En definitiva, més enllà de les desqualificacions fàcils i de l’apel·lació al percentatge d’atur sagnant que hi ha a Catalunya, el que ens hem de preguntar (i respondre) és si amb les raons de model turístic, econòmic, jurídic, urbanístic i ambiental que es poden posar sobre la taula (i d’altres) aquest projecte és el que volem per Catalunya, aquest projecte és el que ens convé a Catalunya. Perquè si ve, vindrà per quedar-s’hi.