Escric des de l'hotel, a les 00.12 (malgrat l'hora que és, fa només uns minuts que el darrer bri de llum ha desaparegut darrera el volcà), al final d'una dia llarg de reunions. Sóc a Islàndia, concretament a Reykiavik, amb una delegació del Parlament Europeu. Demà ja tornem.

Haurà estat una vista curta, ràpida i intensa, i tot i això força il·lustrativa.

Durant dos dies hem pogut parlar amb sectors molt diversos de la societat civil, política i econòmica islandesa. Hem conegut com estan afrontant la sortida de la crisi econòmico-financera, què han après des que els famosos buykings (anys enrere tan populars i avui a la presó) es van vendre mig país i el van dur gairebé a la fallida, què esperen de les negociacions amb la UE de cara a una eventual futura adhesió (que, després del que hem escoltat, crec que encara queda lluny, molt lluny), i què en podem esperar nosaltres de la seva experiència.

Preparant la visita vaig llegir l’assaig Islandia: revolución bajo el volcàn, de Xavier Moret, una excel·lent manera de conèixer la idiosincràsia d’aquest país, i el tarannà de la seva gent. He pogut constatar l’encert de moltes de les reflexions que l’autor evoca en el llibre, i les complemento amb les meves. Seria pretensiós per part meva creure que en una visita de dos dies, per intensos que aquests hagin estat, em permetrà conèixer el país, però confesso que ha estat un bon tast per descobrir com, també en política, es poden fer algunes coses de manera diferent a com estem acostumats.

Malgrat que les discussions han acabat girant sobretot al voltant dels afers de pesca, el sector econòmicament mes important del país-illa, i d’aspectes com la guerra del verat, les concessions transferibles, la gestió de les pesqueries, la reforma de la PCP, la caça comercial de balenes, etc... també n’hem afrontat d’altres com el paper de les institucions, la reforma de la Constitució, el futur de la política islandesa, ...

Conclusió preliminar? No tenen cap pressa per entrar a la UE. Dels principals partits només els socialdemòcrates estan a favor de negociar amb voluntat d’entrar, els altres (inclosos el moviment roig-verd) estan dividits amb una lleugera tendència en contra. No obstant, no és que tinguin res en contra la UE com a tal, de fet i estan molt agraïda per com els ha ajudat en el context de la crisi, és simplement que no volen formar part d’un club que els obligaria a modificar aspectes substancials de la seva política pesquera.

Al llarg de les nombroses reunions m’ha quedat clara una cosa: Islàndia és diferent, especial, singular, en moltes coses. Farem bé a fixar-nos-hi, i aprendre’n de moltes d’elles (d’altres no cal). Demà continuem, amb l’entrevista amb el Ministre d’Afers Exteriors, i tornarem cap a casa.

Haurà estat una visita llampec, però haurà servit per posar de manifest que, de vegades, les millors lliçons les trobem abans en les petites realitats amb vocació comunal que en els grans imperis.