Ahir els Gausacs (colla castellera de Sant Cugat del Vallès) vàrem aixecar el primer 4d8 d'aquesta temporada, en una actuació que igualava la millor del passat cicle. Es tractava d'un dels moments clau del curs castellístic per als Gausacs: la Diada de Sant Ponç. Ens acompanyaven els Nens del Vendrell i els Saballuts.

Fa menys d'un any, quan vàrem aixecar i descarregar el primer 4d8 de la història de la colla (que també vaig tenir la sort de viure des del rengle) vaig escriure aquests versos:

Tot a punt per la Diada
que els Gausacs volem icònica.
La tensió esdevé crònica.
Concentrada la mirada.

Als baixos falcant l'entrada
els seguim la pinya harmònica.
Segons i terços, la tònica,
quarts i quints, bona pujada.

Dosos col.locats, i a punt,
i ara, la canalla amunt!
Carregat! Ja fa l'aleta!

Vinga, baixa, enxaneta!
Terços fora! Crits i esclat!
És un vuit descarregat!

(Raül Romeva i Rueda
3 juliol 2011
Festa major Sant Cugat, amb motiu del primer 4de8 descarregat dels Gausacs)

Els recupero avui perquè les emocions que vàrem viure ahir al migdia, a la Plaça Octavià, van ser igual d'intenses. Després de tres intents frustrats (dos a Igualada, fa unes setmanes, i un durant la primera ronda d'ahir) hi havia el risc que la sensació paralitzant de la frustració embolcallés la colla. No ho va fer, i al segon intent d'ahir es va aconseguir.  

Confesso que, com a pare d'acotxadora que s'estrenava en un vuit, hi havia en el meu cas un motiu addicional de neguit, però superada la prova, i ebri encara de l'exultant esclat per haver-ho aconseguit, només puc dir una cosa: m'agrada ser pare d'acotxadora (i d'enxaneta), m'agrada fer de rengle, o de vent, o del que toqui, m'agrada portar la camisa d'una colla que es fixa objectius ambiciosos, i que treballa molt (i bé) per assolir-los, que no es rendeix quan no surten les coses, i que sap celebrar quan sí surten.

Gràcies Gausacs! Amunt Gausacs!