La cimera de l'ONU sobre el desenvolupament sostenible de Rio de Janeiro (Rio +20) va conclure divendres amb una declaració conjunta firmada per tots els països participants.

Alguns dels qui no hi hem pogut ser en persona hem seguit l'evolució de la conferència gràcies a les delegacions que han anat comunicant puntualment des del terreny. En el meu cas he seguit especial les anàlisi de Frederic Ximeno, a l'Ara, o de la delegació del Grup Verds/ALE desplaçada a Rio.

El text final i la forma en què s’ha negociat deixen de molt a desitjar, sobretot pel què fa a la opacitat amb la qual els negociador van redactar la declaració final.

Rio +20 és un fracàs monumental per a la política ecològica global. Només cal escoltar els moviments socials que han estat seguint la cimera, i que fa dècades que demanen majors compromisos per part dels governs.

Cal lamentar que la Unió Europea s’hagi quedat sola intentant aconseguir un acord més substancial i que finalment hagi acabat donant suport a un text ple de paraules boniques però sense acords blindats, ni amb una agenda temporal clara.

Enlloc de proposar un canvi substancial en la política internacional del medi ambient, la declaració només repeteix aspiracions anteriors. Es queda curta, i no atorga el control necessari per protegir la biodiversitat dels oceans. En aquest sentit hem de lamentar l’oposició frontal mostrada per països com els EUA o Canadà.

També hi ha hagut poca convicció a l’hora de portar a terme mesures mediambientals preventives per part d’alguns països del tercer món. Malauradament, molts països en desenvolupament temen que les solucions per protegir els recursos naturals de forma eficaç vagi en detriment del seu desenvolupament econòmic, sense entendre les conseqüències de la destrucció dels recursos naturals.

No obstant, també hi ha coses a saludar, i fins i tot celebrar. Per exemple, que la cimera hagi servit per mobilitzar i unir grups socials i ecologistes de tot el món. Per sort, milers de persones participen paral·lel de la cimera dels pobles i els moviments socials, d'esquerres i verds, i s'uneixen en la lluita d'un veritable futur sostenible per a tothom.

Finalment, hem de continuar treballant per tal que la Unió Europea escolti més atentament  les veus de la comunitat científica, dels camperols, de les joventuts i les ONG en general, per liderar un avenç més profund en les polítiques globals de preservació dels recursos naturals.