El tercer dia d'aquesta edició de la UPEC s'ha centrat en l'eix Recuperem la democràcia segrestada, amb un debat molt ampli i divers. La primera taula del dia portava per títol La democràcia en perill i ha comptat amb la presència del professor i exconseller Joan Manuel Tresserras, de Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política de la UAB, i de Gerardo Pisarello, vicepresident de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), tots tres moderats pel periodista Ferran Casas.

Tresserras ha afirmat que “la democràcia sempre està en perill, estructuralment”, però ha matisat que “la característica de la nostra època és que el poder és el poder econòmic”. L'exconseller ha remarcat que “quan el capitalisme té noms i cognoms busca redimir-se, en canvi el capitalisme financer no té rostre ni tampoc responsabilitat”. Sobre els mitjans de comunicació –que ha estat un dels temes que ha suscitat més interès en el debat– el professor ha assegurat que “reclamen fets frescos, conflictius, excepcionals i espectaculars, deixant de banda la normalitat”, i que això ha contribuït al desprestigi de la política. Tresserras ha assegurat que les classes dominants no tenen cap projecte per Catalunya i que és el poble qui ha de construir un projecte català de futur, que no es pot construir sense un desplaçament de l'hegemonia.

Joan Subirats ha parlat de les tensions entre llibertat i igualtat que es donen en democràcia. El professor afirma que avui en dia s'ha despullat la democràcia dels seus valors i es vincula únicament a les eleccions, en les que “es pot relacionar l'abstenció amb les desigualtats socials”, explica. El professor ha alertat sobre el trencament d'un pacte propi de la democràcia: “Els poders públics protegien els mercats a canvi d'una redistribució de la riquesa, que redueix el conflicte i estimula el consum, però ara els estats tenen menys mecanismes de redistribució i augmenta la conflictivitat”.

El vicepresident de l'Observatori DESC, per la seva banda, ha optat per un enfocament més històric de la qüestió de la democràcia. Gerardo Pisarello ha remarcat que la democràcia no és un règim estàtic, sinó un moviment, i que, ja a la Grècia clàssica, “la democràcia no estava lligada només a reformes polítiques sinó també a reformes econòmiques, com l'eliminació de l'esclavatge per deute, que oprimia els pobres”. Pisarello ha insistit en que una cosa semblant passa ara, quan hi ha moviments que “volen deixar clar que, com a l'antiguitat, amb el sobrendeutament no hi ha democràcia, que és una forma d'esclavatge i de negar drets socials”. “L'auditoria del deute ens ha de servir per portar a l'ostracisme els poders econòmics que ens han portat a aquesta sitaució”, ha conclòs el professor.

A continuació s'ha celebrat un debat obert sota el títol Què fer per l'hegemonia de l'esquerra? Els ponents convidats han estat Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, Ignasi Llorente, escriptor i exsecretari d'imatge i comunicació d'ERC, Marc Rius, director de la Fundació Nous Horitzons, i Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB. Els principals temes del debat han estat el govern tripartit, que ha aixecat polèmica entre els assistents, els mitjans de comunicació i la qüestió de quina és l'hegemonia social i cultural de l'esquerra.

Sobre el govern d'esquerres, els tres convidats que hi havien estat vinculats han acceptat crítiques. “Les esquerres no hem sabut respondre a la crisi, però en els temps de bonança vam fer polítiques d'esquerres”, ha afirmat Albert Aixalà. Marc Rius ha remarcat que “no es pot dir –com ha fet un assistent– que és el mateix que el govern de CiU” i Ignasi Llorente ha valorat el context en el que es va donar: “El 2003 la gent va veure un projecte compartit i va votar aquell projecte més enllà de preocupar-se per de qui fos la papereta que van agafar”. En aquest sentit, Xavier Domènech ha criticat que “va ser més fàcil aliar les esquerres quan hi havia creixement econòmic que ara que és molt més necessari”.

Pel que fa a l'hegemonia, Albert Aixalà ha explicat que un 54% dels catalans es declara d'esquerres o centre-esquerra, tot i que finalment molts no votin a partits d'esquerra. Ignasi Llorente ha contestat dient que no confia en les majories demoscòpiques, “però si la gent quan la truquen a casa creu que és millor dir que és d'esquerres que de dretes és que no estem tan malament”. Llorente també ha criticat el curtterminisme que, assegura, ha fet molt mal a l'esquerra: “Si en quatre anys no tens un balanç positiu el mateix electorat et fa fora”.

Marc Rius ha parlat força dels mitjans de comunicació. Ha assegurat que “l'esquerra és la principal perjudicada per la crisi del periodisme” i que “avui en dia no hi ha cap televisió progressista, només un presentador progressista, que té un programa progressista en una tele”, en al·lusió a Jordi Évole. Tots han coincidit en la importància dels mitjans, però Llorente ha afirmat que “donar la culpa als mitjans de comunicació es com donar la culpa a l'àrbitre”, perquè algunes ideologies, com l'ecologisme, han avançat moltíssim sense el suport de cap mitjà; “el seu únic aliat era la ciència, que és un gran aliat”, ha dit.

La por

La tarda ha començat amb un debat molt especial sobre la por, amb el filòsof Josep Maria Terricabras i la periodista Milagros Pérez Oliva, fins fa poc defensora del lector del país, moderats per Laura Pelay. La rellevància dels dos ponents –així com la dels dos de la següent sessió– a omplert la sala amb 200 persones. Pérez Oliva ha començat la seva intervenció recordant que la por és un sentiment necessari que “ha tingut la funció de garantir la supervivència de la humanitat”. La periodista ha remarcat, però, que “malgrat la societat actual és de les més segures de la història, vivim en un estat permanent de por”. Ha remarcat el paper que juga la inseguretat laboral –els joves, diu, ja no esperen trobar una feina per tota la vida– així com la pressió de cara al futur: “Les crisis d'ansietat s'han fet habituals entre joves de 16, 17 o 18 anys per la pressió que tenen d'estar-se jugant el seu futur”. Pel que fa al context polític, Pérez Oliva ha assegurat que “el desmantellament de l'estat de benestar ens ha agafat despullats ideològicament” i que “haver de lluitar pel que ja tens vol dir que alguna ja has perdut”.

Terricabras ha volgut posar en relleu que, com deia Wittgenstein, “massa sovint confonem l'objecte de la por amb la causa de la por”. Els que tenen el poder “ens ensenyen a tenir por, ens fan descobrir quines coses ens han de fer por”, ha dit, i ha volgut remarcar que “no té cap sentit que una àvia de Madremanya tingui por d'un atac d'Al Qaeda, però també és sorprenent que la gent no tingui por a sortir a la carretera amb la quantitat de morts que hi ha cada dia”. Després de reflexionar sobre les desigualtats i injustícies de la societat actual, la conclusó de Terricabras ha estat contundent: “No em costa res d'imaginar un món millor. Aquest no és el millor dels móns possibles”.

El vespre s'ha acabat amb dos grans historiadors: Josep Fontana, amb el seu llibre Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945, presentat per Borja de Riquer. En la seva presentació, De Riquer ha remarcat el compromís de Fontana en la seva obra, cosa que no es pot dir de tots els historiadors. Josep Fontana ha començat la seva presentació desmuntant el mite del progrés, que formava part de l'interès de la burgesia. L'historiador ha remarcat que un anàlisi antropomètric permet comprovar que el creixement econòmic de l'inici del capitalisme industrial va fer baixar el nivell de la població. Apropant-se a l'actualitat, Fontana ha assegurat que “és evident que no hi ha un repartiment equitatiu entre empresaris i treballadors” i que “quan la majoria de treballadors no milloren la seva situació està clar que la cosa no va bé”. L'historiador no ha passat per alt la repressió, que en el seu moment també va haver de viure, i afirma que “la vigilància sobre els ciutadans ha esdevingut una gran amenaça per les llibertats públiques”.

La tecnologia també posa les coses més difícils, ja que, explica, ja s'està parlant d'armar drons amb gasos lacrimògens i pilotes de goma per reprimir manifestacions. Sobre el títol de les jornades ha dit: “això de que el futur és a les nostres mans vol dir que és a les vostres. Les meves ja no serveixen, però sento una gran angoixa per aquesta sensació que sembla que no té un futur”.