L'economia ha estat el tema principal de la quarta jornada d'aquesta edició de la UPEC amb l'eix Canvi de paradigma econòmic. El dia ha començat amb una taula en la que tres experts ens han plantejat que un altre paradigma econòmic és possible i, sobretot, desitjable. Moderats pel periodista Siscu Baiges, Enric Tello, historiador econòmic i ambiental de la UB i president d'Ecologistes en Acció de Catalunya, Cristina Carrasco, professora de Teoria Econòmica de la UB i militant del moviment feminista, i Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i rector emèrit de la UPEC, han estat els ponent de la taula Per una alternativa al neoliberalisme.



Enric Tello ha plantejat que ens trobem davant d'una crisi financera,  energètica i ambiental i de la cura. Sobre el sistema financer, Tello ha explicat que el neoliberalisme no ha aconseguit augmentar els beneficis mitjans de la inversió real, la que es fa en les empreses, mentre que ha disparat els ingressos de l'1% més ric. Pel que fa a les inversions ecològiques, el professor ha explicat que generen molts més llocs de treball que les tradicionals, mentre que el capitalisme els destrueix, i s'ha preguntat si no és precisament per això pel que no es duen a terme. El president d'Ecologistes en Acció ha dit que hem de posar en dubte la necessitat de tornar a créixer i ha conclòs que “hem de posar límits al nostre sistema energètic, reconfigurar el model econòmic i canviar la lògica social”

Cristina Carrasco ha presentat l'economia des d'un punt de vista feminista i ha posat èmfasi en totes aquelles activitats que es donen fora del circuit econòmic tradicional, a l'àmbit domèstic, les activitats vinculades a la cura. “Tradicionalment només es considera treball el treball industrial, ignorant tota la resta de treballs de la societat”, ha dit. Ha remarcat que fins i tot les formes de mesurar l'economia estan dins d'aquesta lògica: “El PIB té en compte un plat de menjar que preparar un cuiner en un restaurant, però no el que prepara una dona a casa, i igualment és un plat de menjar que s'ha produït”. Per Carrasco és fonamental reivindicar el treball domèstic, perquè és imprescindible: “Hem dedicat moltíssim temps i força de treball a educar els nostres fills i això el mercat no ho està pagant. El sistema té accés a una força de treball baratíssima que no pot reproduir”. Fruit d'aquesta reivindicació és el seu parer sobre la igualtat, que considerar que no s'ha de mesurar segons la presència de la dona en l'espai públic sinó segons la presència de l'home en l'espai privat.

Vicenç Navarro s'ha centrat en la situació actual de Catalunya i Espanya per insistir en que hi ha alternatives a les retallades. Pel rector emèrit és fonamental reivindicar l'existència de les classes socials, per més que es digui que no. Una prova, explica, és el fet que hi hagi 10 anys de diferència d'esperança de vida entre rics i pobres a Espanya. Pel que fa a la situació de Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya, Navarro assegura que és un problema polític. Són països on ha governat la dreta durant un període de temps important i ara l'estat està empobrit, ja que són dels països de l'Europa dels 15 que menys impostos recapten.

La segona taula del matí portava per títol Economia crítica: Sortida al model econòmic des de l'esquerra. Hi han participat l'economista Albert Recio i el sociòleg i cooperativista Ivan Miró, moderats pel professor Xavier Domènech. Recio ha recordat algunes de les alternatives plantejades per Carrasco i Tello i ha assegurat que “els números que quadren deixen de quadrar quan tens en compte els recursos naturals, que són limitats” i que “dediquem moltes més hores al treball domèstic que al mercantil”. El professor ha fet un repàs a diferents visions crítiques de l'economia i ha explicat que “aquest sistema a més d'injust és molt inestable, periòdicament hi ha crisis, i això genera un malestar social”. També ha reivindicat el paper que ha de tenir l'acadèmia en un canvi de model, on assegura que hi ha una batalla a lliurar perquè, “si tu arribes al govern et trobaràs que el 90% dels teus assessors serà de dretes”. Per Recio, “un dels grans gols que ens han colat és aconseguir que confonguem capitalisme amb mercat"

Ivan Miró ha parlat des de la seva experiència com a investigador de l'economia cooperativa i també com a soci de la cooperativa La Ciutat Invisible. Per miró és essencial la distinció no equiparar allò públic amb allò estatal, ja que, assegura, “l'Estat és la palanca que el capital utilitza per mercantilitzar les relacions socials”. El cooperativisme obrer va sentar les bases per l'Estat de benestar, ja que va ser el primer en implantar uns serveis socials, i per això ara creu que és important reivindicar-lo. “Segurament s'expulsaran de la universitat totes les ments crítiques menors de 40 anys, i això no ho podem admetre, hem de buscar alternatives”, ha dit, i ha posat exemples semblant en altres àmbits com la sanitat, els transports o la producció energètica.

Una societat desigual

La tarda ha començat amb un debat sobre les desigualtats socials. Hi han participat Marina Subirats, Catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB, Eduard Jímenez, economista i consultor en polítiques públiques, i Oriol Estela, professional del desenvolupament local, moderats per Ricard Fernández, exsecretari d'habitatge de la Generalitat. Subirats ha centrat la seva intervenció en parlar de les classes socials a Barcelona i Catalunya en els darrers anys. La professora ha explicat que, tot i que la gran majoria de persones es consideren de classe mitjana, la nostra societat està composada per un 60% de classe treballadora, un 40% de classe mitjana i menys d'un 1% de classe corporativa. Mentre que l'anomenada classe professional, un 30% de la població –de classe mitjana–, són els que més s'associen i s'involucren en política. En canvi, la classe treballadora no ho fa. Subirats explica que, com que la gran majoria de la classe treballadora es troba en el sector serveis, es consideren classe mitjana. Sobre el conflicte, la catedràtica assegura que “avui més que una lluita de classes hi ha una ofensiva de classe brutal, tant que l'anomenem crisi”.

Eduard Jiménez ha parlat de la desigualtat urbana i afirma que hem patit tres grans xocs interrelacionats: el desmesurat creixement demogràfic, el consum excessiu del sòl i la bombolla immobiliària. “Estem consumint el sòl a raó de 100 metres quadrats per habitant nou”, ha explicat. A part de ser una situació insostenible, el repartiment de les persones és desigual. Jiménez ha mostrat que analitzant les dades, entre el 2001 i el 2011 hi ha hagut un important augment de la concentració humana de diverses problemàtiques socials. Oriol Estela s'ha concentrat en donar motius per preocupar-se per la desigualtat. Aquests motius van des dels més individuals, ja que pot ser un problema per les nostres butxaques, fins als més globals, com és la sobreexplotació dels recursos naturals. En aquest sentit ha afirmat que si s'ha de trencar la desigualtat igualant el nivell de consum de tots els països amb els que més consumeixen tindrem un problema. El nivell de desigualtat en un país està directament relacionat amb la felicitat de la població, que serà inferior si veu més diferències socials. La inversió en serveis socials permet corregir desigualtats. En aquest sentit, Estela ha afirmat que “a més aportació que han de fer les famílies en despeses en educació, més desigualtats hi ha”.




La quarta jornada de la UPEC s'ha acabat amb l'última sessió dels vespres, a la qual ha acudit el Catedràtic d'Economia Aplicada Antón Costas, que ha presentat el seu llibre La torre de la arrogancia, escrit juntament amb Xosé C. Arias. Costas s'ha preguntat què va passar als anys 90 i principis del 2000 que expliqui la confiança desmesurada que es tenia en el futur. “Fins el 2008 vam creure que els mercats sempre sabrien on posar els nostres diners per treure'n rendibilitat” El professor ha parlat dels desequilibris propis del sistema, ja que el superàvit desmesurat d'alguns països es correspon al dèficit d'altres. Sobre el mercat financer, ha explicat que fins els anys 80, “els mercats” tenien noms i cognoms i hi podies arribar a “pactes de cavallers”, que en diu. La informàtica i les telecomunicacions han permès, però, crear nous tipus de mercat. “Ara, el senyor Emilio Botín tremola més que abans, perquè els seus beneficis depenen de les decisions d'un jove que fa les inversions davant d'una pantalla a qualsevol lloc del món”, ha conclòs.