Quantes vegades hem sentit allò de "La ciutat s'ha convertit en un parc temàtic"?. En un món en què totes les paraules es devaluen i es confonen, temàtic és un comodí que serveix per a descriure coses tan diverses com una rambla plena de turistes, un carrer ambientat o una habitació d'hotel amb un pòster de cinema. De fet, el DIEC no reconeix l'acepció de tema o temàtic en el sentit portaventurià. Per cert, he après que prendre de tema vol dir agafar tírria a algú, curiosament.

Salvador Anton ens recorda que un tema "és un argument que dóna contingut, estructura i dota de significat a tots els elements d'un producte o d'un espai". Un tema és, per tant, l'espacialització d'una fantasia, socialment construïda. Quan jo transito per un nus temàtic, tots els elements de l'espai (els edificis, el mobiliari urbà, l'oferta de serveis, els propis treballadors) col·laboren per a crear una ficció, de manera passejar pel Far West de Port Aventura sigui com passejar pel Far West. 

Aquests espais temàtics han de tenir una aparença integral similar al codi simbòlic que l'identifica. Un espai pirata tematitzat ha de reproduir els elements que l'imaginari col·lectiu assigna als pirates, i els vaixells han de portar la bandera amb calavera, encara que els historiadors neguin la veracitat d'aquest mite. Al mateix temps, però, els espais temàtics han de fer explícita la seva inautenticitat. Hi ha un joc entre visitants i gestors, en el que les dues parts assumeixen el caràcter teatral de l'experiència i ningu no s'escandalitza perquè els pirates siguin en realitat actors disfressats amb barba de pega. Un espai temàtic és un espai hiperreal, en el que el pastiche, el simulacre, és explícit.

Anton ha identificat amb paciència els orígens dels parcs temàtics moderns, a partir dels jardins europeus, les exposicions universals, els parcs d'atraccions i el llenguatge del cinema. Els anys 40, abans de l'aparició de Disneyland, neixen els primers parcs ambientats en els contes infantils i Santa Claus. Però és evident que és el parc dedicat als personatges de Disney el que obre les portes a una nova categoria espacial: els parcs temàtics. El parc crea un món alternatiu, fragmentat en àmbits temàtics, que creen un relat a mesura que es transita per ells. És un com llibre, una història, que és desxifrada quan la recorrem. I, naturalment, el parc s'organitza a partir dels espectacles i de les atraccions.

L'ona expansiva dels parcs ha arribat a tot el planeta. Des del seu espai original, els Estats Units, els parcs han ocupat la costa asiàtica del Pacífic i, en menor mesura, el continent europeu. El Top Ten dels parcs (IAAPA) està presidit per Disneyworld i Disneyland, amb més de 15 milions de visitants, seguit de Tokyo Disney i Tokyo DisneySea, més Disneyland París i EPCOT, també a Disneyworld. Només sis parcs en el món superen els 10 milions de visitants. El 2011, Port Aventura no es troba entre els 25 primers parcs del món i a Europa, el superen els dos Disney de París, Europa Park, Efteling i Tivoli. Malgrat l'evident impacte del parc en el model turístic de la Costa Daurada, el parc és un bon parc en una constel·lació de parcs europeus.

Mentre els parcs ocupen nous espais al Sud d'Amèrica i especialment al litoral asiàtic, té lloc un procés molt rellevant, que és l'extensió del model més enllà dels límits dels parcs. Neixen espais temàtics, que són temàtics, però que no són parcs. I aquests nous experiments geogràfics són el resultat de tres processos molt diferents.

Els primers espais temàtics neixen a prop dels parcs, com una mena d'extensió recreativa dels recintes. Per a què m'entenguin, una mena d'aftersky. Per exemple, a l'Universal de Los Angeles es pot trobar el CityWalk, que és un corredor comercial, recreatiu i fins i tot, de negocis, al costat del gran parc temàtic. També al Disneyland París podem trobar el Disney Village, que és en recinte obert amb cinemes, espais comercials, restaurants, especialment pensats per als visitants allotjats als hotels del complex. Aquests entorns adosats als parcs mantenen la seva coherència temàtica i perlloguen l'experiència més enllà de l'horari del parc. Però a diferència dels parcs, no tenen atraccions (ni espectacles), l'accés és gratuït i l'oferta és molt més difosa: comercial, gastronòmica, lúdica...

Aquests complexos temàtics han assolit una autonomia pròpia i es poden localitzar en espais sense el veïnatge d'un parc. A Macau, el Fisherman's Wharf és un immens escenari que reprodueix geografies del món (de la Roma Imperial als carrers d'Amsterdam), en el que podem trobar sobretot botigues, però també restaurants, hotels, algunes atraccions (poques) i, naturalment, casinos. Jo diria que si volen tenir una imatge aproximada del model de Barcelona World, han de consultar el web del parc i sobretot els recomano que facin un vol virtual amb Google Earth. Una part de la meva tesi doctoral estava dedicada al West Edmonton Mall, un centre comercial que acull hotels, viatges submarins, carrers temàtics, parcs aquàtics, parcs d'atraccions i, naturalment, centenars de botigues i grans magatzems. El WEM és, al mateix temps, un espai temàtic i shopping mall. 

I, finalment, els espais temàtics han penetrat en geografies ja existents i les han reformat, creant una nova lògica temàtica. Per exemple, la fàbrica original de Kellogg's és un espai industrial reconvertit en un espai temàtic (no en un parc), en el que tots els elements de l'espai s'organitzen entorn de l'element temàtic de la història de la marca de cereals. En certa manera, el complex Fisherman's Wharf de San Francisco és un espai temàtic, perquè l'antic barri de pescadors és reconvertit en un centre comercial i recreatiu, basat en la iconografia de l'espai portuari californià. Puy de Fou és un recinte històric amb elements "autèntics", sobre el que s'ha superposat una matriu temàtica, que l'ha reconvertit en un centre turístic que segueix la lògica dels primers parcs.

Barcelona World serà un espai temàtic ad hoc, és a dir, creat des del no res. Pertany a la categoria de recintes propers als parcs, que recullen els fluxos principals fora de l'horari d'obertura i, lògicament, poden atreure nous fluxos amb ofertes més o menys atractives. Pel seu disseny, és molt probable que la idea original sigui molt similar (gosaria dir que està inspirada en) el Macau Fisherman's Warf. 

En el proper post d'aquesta sèrie, estudiarem els tres components essencials del model presentat (els MICE, l'oferta comercial i el joc), valorarem les potencialitats de cadascun d'aquests eixos i ens preguntarem què entenem per visitants en un complex temàtic. El darrer post, ja els anticipo, plantejarà una radiografia del fenòmen temàtic a escala internacional, que ens ajudarà a acabar de dimensionar el projecte de Barcelona World. Com sempre, els seus comentaris són molt benvinguts.