Hi ha moments en la vida que queden marcats per sempre més en la memòria, individual i col.lectiva. Són aquells instants únics, singulars, especials, no necessàriament espectaculars vistos des de fora, però sí emocionalment potents per a qui els viu.
Aquest cap de setmana he afegit al meu disc dur emocional personal una nova col.lecció d'estampes que m'acompanyaran per sempre més. L'escenari: la Tarraco Arena Plaça. El motiu: el concurs de castells 2012.
Veure un concurs d'aquesta entitat és una experiència en si mateix. Viure-ho és, simplement, indescriptible.
Amb els Gausacs, Castellers de Sant Cugat del Vallès, colla que ens va acollir a tota la família ja fa dos anys amb una extraordinària escalfor, vàrem tenir l'honor de participar en la jornada de dissabte, juntament amb 19 colles més.I aquí va arribar el primer 2d8f descarregat de la història gausaca. Patit? Sí. Bonic? no tant com el primer intent desmuntat. Però aconseguit al cap i a la fi. Viure-ho des de la soca t'obliga a veure-ho sense mirar, a sentir-ho sense saber què està passant, a endevinar què vol dir cada tremolor, cada aplaudiment, cada silenci. Res, però, és comparable amb l'esclat, primari i sincer, de l'objectiu reeixit.
Finalment, ja cansats i en cinquena ronda, era el moment del 3d8, el novell en el quadern de ball de la colla. El primer intent desmuntat donava confiança. El 3d7 net descarregat en l'assaig de la vigilia donava seguretat. La resta ho posava l'entorn. Tot plegat va culminar en una aleta, merescuda, però segurament insuficient. Va acabar caient, per sort sense greus conseqüències personals. La feina estava feta. La celebració estava justificada. La classificació final era, realment, el de menys. Havíem vingut a passar-ho bé. A viure un moment històric. I així va ser.
I per postres, dues cireretes. Una: veure l'Elda feliç allà dalt, fent d'acotxadora. I dues: el pilar, amb l'Aline i l'Elda sobre, en Jordi sota, i els Gausacs bastint una pinya de primera divisió.
Al llarg de la vida hi ha, per sort, molts moments únics. Jo, dissabte, vaig atorgar dins el meu cor un lloc especial a aquests: