Malgrat que parteixo del principi que cada cas, situació i circumstància és únic, sempre és bo conèixer els motius pels quals companys i companyes de partits afins, com és el cas del Partit Verd Escocès (Scotish Green Party), amb qui compartim nombrosos arguments sobre la gestió dels grans problemes globals, estan a favor del dret a l'autodeterminació, i fins i tot de la independència.

Darrerament he mantingut contactes diversos amb membres del Partit Verd Escocès. Resumeixo a continuació algunes de les conclusions a les que he arribat després de conèixer els seus arguments. Estiguem o no a favor dels esmentats arguments, crec que és bo, i de fet necessari, conèixer-los.

Tal i com ells mateixos reconeixen, donen suport a la independència escocesa sota el convenciment que un país més petit i autònom serà més útil a l'hora d'afrontar la necessària transformació de la nostra societat i la nostra economia.

L'objectiu democràtic que els mou és, també, simple i clar: acostar el nivell de presa de decisions en les estructures polítiques i econòmiques el més prop possible de la gent. Aquest és, certament, un principi bàsic de la ideologia verda.

No plantegen la independència només en termes de devolució del poder de Westminster cap a Holyrood. Els Verds escocesos volen veure, sobretot, com el poder i la rendició de comptes són transferides a les autoritats locals, i a les comunitats, per tal de poder tenir així un major control de la gestió tan de la recaptació com de la despesa dels seus propis diners.

Una Escòcia independent, que cregui en el talent i la imparcialitat del seu poble, i que distribueixi el poder de manera que es maximitzi la participació ciutadana en política, suposaria revitalitzar la democràcia a tots els nivells.

Els Verds escocesos reclamen una constitució, escrita, per Escòcia, basada en l'equitat, els drets humans, els valors democràtics i les consideracions ecològiques. Així, fan una crida a que el Govern d'Escòcia dissenyi un procés i un calendari per a l'elaboració democràtica i l'adopció de l'esmentada Constitució, que hauria d'estar llesta per abans de la votació del referèndum de 2014.

La redacció del text s'hauria de fer, apunten, amb la participació ciutadana, tal i com han fet a Islàndia, on una assemblea de 25 representants elegits especialment i 950 membres elegits a l'atzar, van ser els responsables de reescriure la seva, de constitució. Per altra banda, rebutgen de ple el model de monarquia hereditària, incompatible, diuen, amb els principis verds de democràcia, igualtat i equitat, i estan a favor el o la cap d'Estat sorgeixi d'una votació.

La independència escocesa ofereix l'oportunitat, defensen, de rebutjar l'economia de mercat basada en un creixement il·limitat i insostenible, i d’impulsar, en canvi, un model basat en el benestar del poble escocès per davant d’actors econòmics. Una Escòcia independent, a més, hauria de ser molt més exigent a l’hora d’exigir tenir el control, democràtic, sobre la seva economia. De fet proposen substituir la lliure per una moneda pròpia.

Els Verds aspiren a revitalitzar les economies locals, en una Escòcia independent, retirant el poder que actualment ostenten les grans multinacionals i transferint-lo cap a les empreses petites i mitjanes. La prioritat han de ser les energies renovables, la investigació i el desenvolupament, la manufactura, i la producció local per al consum local, per davant de la dependència dels mercats d'importació i exportació. Volen promoure la diversificació agrícola, així com la reforma i la redistribució de la terra i el principi de propietat de la mateixa.

La banca i serveis financers han de servir les economies locals, no les forces del capital internacional. Per això donen suport a un impost Robin Hood per al sector financer, així com a la mutualització de les institucions d’estalvi i crèdit.

Una Escòcia independent tindria el poder de dissenyar un sistema més just i més simple dels impostos personals i corporatius, sense espai pel frau, la fuga de capitals i els paradisos fiscals, i amb la intenció d'incrementar la justícia social. Cal donar a les administracions i autoritats locals un major marge per augmentar els ingressos a nivell local, en substitució de l’actual sistema basat sobretot en aconseguir ingresso per la via d’especular i fer negocis amb el sòl.

Les armes nuclears són moralment injustificable, insisteixen. La independència permetria desfer-se de l’arsenal nuclear britànic, i instituir en una prohibició constitucional sobre la possessió o la fabricació d'armes de destrucció massiva. També demanen sortir de l'OTAN i farien campanya per un procés més ampli de desarmament mundial i internacional, i per promoure la resolució no violenta de conflictes. Els regiments escocesos i la indústria de defensa ha d’adaptar—se a les noves realitats i necessitats.

Sense l'aprovació de Westminster, el Parlament escocès no té els instruments legals per assegurar l'abastiment energètic necessari per a les pròximes dècades, ni per fer els canvis necessaris per complir amb els objectius de la lluita contra l’impacte els gasos d'efecte hivernacle. La conseqüència és que s’acaba sempre afavorint el gas, la nuclear, la tèrmica o el carbó per davant de fonts d'energia netes i renovables, ja que l'actual Govern del Regne Unit posa els interessos de les grans corporacions energètiques globals davant les necessitats de la gent. En aquest sentit, exigeixen un sistema més just i transparent dels preus de l'energia, juntament amb més inversió, nacional i local, en una nova infraestructura energètica, en empreses energètiques de dimensió i gestió local, i en suport específic per la micro-generació en les llars, empreses i grups comunitaris.

Consideren que la ciutadania escocesa ha d'estar oberta a totes les persones d'ascendència escocesa, ja sigui per naixement o per vincle familiar, així com a qui hagi viscut al país durant cinc anys. A més, els verds escocesos reclamen un sistema d'asil per a Escòcia, que tracti a les persones com a éssers humans, en lloc del brutal sistema actualment en funcionament al Regne Unit.

Insisteixen, finalment, que la independència és un pas inherentment radical. El referèndum l'any 2014 ofereix una oportunitat certament històrica per aconseguir un canvi sistemàtic, però la independència no és un fi en si mateix. Només una visió transformadora d’una Escòcia independent serà suficient per convèncer la gent que, com el Partit Verd escocès, creu que votar Sí conduirà a un món més just, més sa, a una societat més sostenible i un futur millor per a tots els escocesos.