Davant del descrèdit de la política, triomfa l'antipolítica. És comprensible, fins i tot humà, però ¡compte!, també és perillós, i fins i tot contraproduent.

I és que disparar contra totes les opcions polítiques, sense distinció, amb ràfegues com el 'tots són iguals' té un cost: que perpetuem en el poder els (ir)responsables que ens han conduit a aquesta situació. I mentrestant encatifem el camí amb cadàvers polítics de gent a qui l'únic 'delicte' que se li pot atribuir és no tenir les majories suficients per poder guanyar algunes causes a les que, per altra banda, fa temps que s'hi entrega en cos i ànima.

Diguem-ho clar, un cop més: estem en guerra. En una guerra ideològica. I és que l'atac contra l'estat del Benestar que estem patint no té precedents, però sí paternitats i maternitats ben definides. Diàfanes, de fet: un pensament neoliberal maquillat d'intel.lectualitat lliurepensadora que el dissenya; grans poders políticomediàtics disfressats de 'mitjans objectius' que l'orquestren; i les institucions, actualment en mans de la dreta conservadora per art, gràcia i vots de l'electorat, que serveixen de braç executor.

En aquest singular (i desigual) combat, les baixes augmenten i engrosseixen una llista de víctimes cada vegada més gran.

Mentre disparem contra 'la' política, però, 'una' determinada política dilapida els pilars de la cohesió, la justícia social i les llibertats, individuals i col.lectives. I és que d'aquesta massacre no se'n salva ningú, ni tan sols la cultura, que acaba de patir a l'Estat espanyol una pujada de l'IVA al 21%, un cop més que dur per a treballadors i treballadores del sector, joves autors, artistes, entitats, empreses i usuaris.

'No disparin sobre el pianista', deien al Far West. Tanmateix, en aquesta guerra hi ha molta gent que li té ganes, al pianista. I a la cantautora, i a l'actor, i a la poetessa, especialment sinó combreguen amb el discurs de l'Estat Major ideològic que actualment comanda les tropes econòmico-político-mediàtiques predominants.

Tothom sap, també els decisors públics (espanyols i europeus), que la pujada de l'IVA comportarà una significativa disminució en el consum i que, per tant, no repercutirà en cap increment de recaptació per part de l'estat. La motivació que hi ha al darrere d'aquesta mesura no és, per tant, econòmica, sinó clarament ideològica.  Per altra banda, aquesta pujada de l'IVA atempta contra l'objectiu d'educació, lluita contra la pobresa i exclusió de l'Estratègia EU 2020.       

En un informe que vàrem adoptar Parlament Europeu sobre el futur de l'IVA (2011/2082 INI), vàrem demanar a la Comissió i als Estats membres que presentessin una política fiscal sobre l'IVA que fós coherent i fàcil d'aplicar per als béns culturals, independentment del format físic o digital, partint de la base que allò que cal preservar és el contingut, garantint el màxim de beneficis culturals i educatius per als consumidors. Així mateix, aquest informe recordava que "és fonamental que els Estats membres puguin aplicar un tipus d'IVA reduït per a tots els béns i serveis culturals, independentment de la seva manera de subministrament i, en particular, en l'entorn en línia (online)".      

Per tot plegat, i tenint en compte que en les negociacions sobre el Marc Financer Plurianual, actualment en discusió, es debat també el procés de modernització de l'IVA a nivell europeu, he fet arribar a la Comissió la inquietud que molta gent tenim en relació a l'impacte social, educatiu i cultural que sens dubte tindrà l'esmentada pujada de l'IVA sobre la societat.
Tota proposta de modernització de l'IVA hauria de comptar amb clàusules per blindar i protegir els béns i serveis culturals, en tant que peça fonamental de l'estat de benestar europeu.

En altres paraules: dificilment aconseguriem que es facin polítiques diferents des de la 'no política'. La música d'algunes melodies 'antipolítica' poden sonar bé, no ho nego, però si la lletra no acompanya amb propostes i contingut, llavors el conjunt desafina, i els que en aquests moments estem perdent la guerra, l'haurem perduda definitivament. I la reconstrucció, no cal que ho digui, serà llarga, dolorosa i costosa.