L'inici de la primera campanya en la que vaig ser candidat al Parlament Europeu, l'any 2004, el vàrem fer a Tortosa. Llavors vàrem celebrar la victòria enfront a la política trasvassista del govern del PP, la qual havia estat possible gràcies a l'enorme movilització ciutadana (cívico-política), que va aconseguir un posicionament clar d'algunes administracions, entre elles l'europea. El lema era: 'hem guanyat'. Erràvem. La bombolla de l'aigua sembla no tenir aturador per a alguns, encapçalats de nou per l'incombustible Ministre Cañete, el del 'paseo militar'. El retorn del PP al govern de l'Estat ha tornat a posar sobre la taula la fragilitat del riu i els ecosistemes que en viuen. Sense manies, ni complexes, ni sentit democràtic, ni, encara menys, un mínim de sentit comú.

Un cop més, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha demostrat la força de la convicció i la raó, movilitzant-se de nou per implicar la Unió Europea i aturar el pla hidrològic de la conca de l’Ebre, aprovat recentment pel Consejo del Agua i el Consell de Ministres espanyol. La demanda és clara: cal que s’aturin els regadius i embassaments previstos al document. Si no ho fem, i s'apliquen aquestes polítiques, la conseqüència és clara i dramàtica: el 80% del territori al voltant del Delta desapareixerà en 50 anys!

Poc m'imaginava, aquell ja llunyà 2004, que a les portes de finalitzar el meu mandat, gairebé 10 anys després, l'Ebre tornaria ser malaurat protagonista a les institucions europees. I és que avui la PDE compareix davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, la qual, en un fet sense precedents, va acceptar incorporar el punt a l'ordre del dia, per a un debat, abans fins i tot que el tema hagués estat aprovat al país d'origen.

Jo hi seré, mostrant, un cop més, tot el meu suport a la Plataforma. Cal fer-ho, per sentit democràtic, de responsabilitat ambiental i intergeneracional i, què coi, també per simple sentit comú.