Avui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana i comença amb la resolució aprovada pel Consell Nacional del PSC que avala els acords del Consell Territorial del PSOE celebrat a Granada. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Avui, el Consell Nacional del PSC ha aprovat per amplíssima majoria (un sol vot en contra i dues abstencions) la resolució política que transcric a continuació i que, entre d’altres coses, avala els acords presos pel Consell Territorial del PSOE celebrat a Granada (la declaració “Un nuevo pacto territorial: la España de todos” i el document “Hacia una estructura federal del Estado“).

RESOLUCIÓ DEL CONSELL NACIONAL DEL PSC

Barcelona, 13.07.13

1. El Consell Nacional del PSC manifesta el seu ple suport als esforços de la direcció del partit per tal de desenvolupar els acords congressuals i els compromisos continguts en el nostre darrer programa electoral, i crida a les organitzacions del PSC i als seus militants i simpatitzants a la tasca de difondre la nostra proposta federal.

En aquest sentit convé recordar els acords congressuals i els compromisos electorals que emmarquen l’acció política del PSC i que són la guia d’actuació del conjunt del partit i dels seus representants.

Fragment de la resolució política del 12è Congrés del partit celebrat a Barcelona els dies 16, 17 i 18 de desembre de 2011

“El projecte nacional del PSC reivindica i vol desplegar l’autogovern de Catalunya a través del desenvolupament estatutari i un veritable pacte federal. Assolint la recuperació plena del potencial d’autogovern contingut en l’Estatut votat pels catalans i les catalanes l’any 2006, i un pacte federal que reforci l’esperit amb el qual es va acordar i redactar la Constitució de 1978, reforçant el reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya, reformant-la per culminar l’evolució federal de l’Estat de les Autonomies i la descentralització política i administrativa cap als municipis per tal de tancar un autèntic model federalista, així com impulsar la transformació del Senat en veritable cambra territorial”.

Fragment del programa socialista en les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012

“Proclamem la necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per a Catalunya, ens asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, conscients que un sistema de sobiranies compartides és la millor forma de gestionar les interdependències existents en l’economia globalitzada.

Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat”.

2. La nostra proposta va ser desplegada en plenitud en la darrera campanya electoral oferint el federalisme com a la millor alternativa enfront de les propostes recentralitzadores i sobiranistes d’altres forces polítiques. Tot i el nostre retrocés electoral, la dada més rellevant de les eleccions del passat 25 de novembre va ser el fracàs sense pal·liatius de la proposta d’Artur Mas que, havent convocat de forma anticipada les eleccions per assolir la ‘majoria extraordinària’ que reclamava, va veure reduïda en 12 escons la seva representació parlamentària. Malgrat aquesta derrota personal i política, Artur Mas i CiU van optar per seguir governant com si res, recolzant-se en el suport parlamentari extern d’ERC a canvi de comprometre’s a celebrar una consulta el 2014 i abonar l’estratègia de confrontació i ruptura dissenyada per ERC. Vuit mesos després encara es desconeix la pregunta que volen formular en la consulta, la seva data i el seu encaix legal, mentre el Govern segueix sense presentar els pressupostos per al 2013 i ha renunciat a negociar un nou sistema de finançament que hauria d’entrar en vigor l’1 de gener de 2014, i mentre Catalunya segueix patint una política de retallades que afecta de forma rellevant la qualitat dels serveis públics i el benestar de la ciutadania.

3. La política catalana es troba en una cruïlla transcendental: o s’avança cap a la ruptura amb la resta d’Espanya o es prepara un nou acord amb la resta d’Espanya. El PSC opta clarament, en plena coherència amb els nostres acords congressuals i els nostres compromisos electorals, a treballar per un nou acord que condueixi a una reforma constitucional federal. Un acord que hauria de permetre també la celebració d’una consulta legal i acordada. En democràcia no es poden ignorar les normes, descartem per tant qualsevol mena de consulta que se situï fora de la legalitat. I descartem també, amb la mateixa rotunditat, la declaració unilateral de independència perquè és contrària al nostre ideal federal i perquè se situa fora de la realitat en oblidar que Espanya és un Estat democràtic membre de la Unió Europea. Qualsevol canvi significatiu de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, com a afer intern de l’Estat espanyol, ha de partir de la negociació i l’acord entre les institucions catalanes i espanyoles, i haurà de comptar amb el referendament de la ciutadania.

4. Precisament perquè som conscients de la dificultat de negociar la celebració d’una consulta legal i acordada, rebutgem per contraproduents i inoperants les estratègies de confrontació, l’intent de prefigurar els resultats de la consulta anticipant la creació d’estructures d’Estat que només poden sorgir de la decisió dels ciutadans, o la bel·ligerant actitud del Govern de Catalunya i la utilització sectària dels mitjans dels que disposa, que podria fins i tot inhabilitar-lo com a organitzador d’una futura consulta. El PSC vol distingir clarament entre l’exercici per part de la ciutadania catalana del seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, de les diverses i legítimes opcions sobre el futur encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya. En aquest sentit, estem disposats a participar en totes les iniciatives que promoguin sense ambigüitats la celebració de la consulta legal i acordada –única que assegura el respecte de tots a la seva celebració i l’acceptació del seu resultat que serà, per tant, políticament vinculant– i que siguin respectuoses envers les diverses opcions ciutadanes, separant clarament els instruments polítics i parlamentaris dels mecanismes d’agitació i propaganda al servei del govern o d’una única opció.

5. En aquest sentit, resulta del tot incongruent pretendre acordar amb el govern d’Espanya la celebració d’un referèndum i fer que el Parlament de Catalunya aprovi prèviament una Declaració de sobirania que afirma en el seu punt primer: “El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”. Aquest raonament avala la decisió de la Comissió Executiva i el grup parlamentari de votar en contra de la proposta.

6. El Consell Nacional del PSC vol subratllar l’encert de la decisió del primer secretari del partit de portar a l’aprovació per part del Parlament de la Moció que instava “el Govern a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta als ciutadans de Catalunya per a decidir sobre el seu futur”. Només aquest camí, i l’establiment dels més amplis consensos Catalunya endins, pot portar a la celebració de la consulta que volem. Lamentablement, quatre mesos després, encara esperem que el president Mas s’adreci formalment al president Rajoy per iniciar una negociació en la que ens hem ofert a participar.

7. El Consell Nacional del PSC vol fer notar que l’exercici per part de la ciutadania catalana del seu dret a decidir no pot estar limitat a dues opcions: trencar amb la resta d’Espanya o seguir com estem. En aquest sentit, reivindiquem i treballarem per tal que la ciutadania pugui ser consultada sobre un pacte federal recollit en una proposta de reforma constitucional.

8. La construcció d’una alternativa federal concreta és, doncs, una de les màximes prioritats polítiques pel socialisme català. En aquest sentit, el Consell Nacional del PSC vol manifestar:

a. la importància del sorgiment de manifestos i plataformes federalistes a Catalunya i en el conjunt d’Espanya que cal recolzar i contribuir a estendre

b. el valor de referència del document “Per una reforma constitucional federal” elaborat en el marc d’un grup de treball de la Fundació Rafael Campalans

c. la rellevància de la formulació de propostes federals concretes sorgides de diversos àmbits de reflexió d’entre les que volem destacar les de la Fundación Ciudadanía y Valores, de la Fundació Societat i Progrés propera al Partit Socialista del País Valencià-PSOE, d’un grup de professors de Dret Constitucional de la Universidad de Zaragoza que ha servit d’orientació al Partido de los Socialistas de Aragón-PSOE, del Partit Socialista de les Illes Balears-PSOE, i de la Fundación Alfonso Perales, propera al PSOE de Andalucía.

d. la transcendència de l’aprovació per part del Consell Territorial del PSOE celebrat a Granada de la Declaració “Un nuevo pacto territorial: la España de todos” i el document “Hacia una estructura federal del Estado”.

9. El Consell Nacional considera de la màxima importància els acords del Consell Territorial del PSOE celebrat a Granada que, amb l’aval del conjunt del Partido Socialista Obrero Español, obren el camí a la reforma constitucional federal en la que estem compromesos. Uns acords impensables fa pocs mesos i que han estat en gran mesura possibles gràcies a la tenacitat del PSC i a la implicació de la direcció federal del PSOE. Massa sovint hem sentit dir que no hi havia federalistes fora de Catalunya com per menystenir el primer esforç seriós per obrir una via de diàleg i acord que faci possible refer els ponts entre Catalunya i la resta d’Espanya, malmesos en gran mesura a causa de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de juliol de 2010. En aquest sentit, els acords de Granada s’inscriuen en la lògica de construir un nou acord de Catalunya amb la resta d’Espanya i, justament per això, són durament criticats i fins i tot menyspreats pels que desitgen la ruptura.

10. El Consell Nacional del PSC, en donar el seu ple suport als acords de Granada, ratifica la voluntat de defensar en tot moment un pacte federal coherent amb els nostres principis i en el que seguirem defensant els continguts que hem anat definint col·lectivament: el reconeixement dels drets històrics de Catalunya i del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat, un finançament just i equitatiu que no penalitzi les comunitats més dinàmiques i l’adopció de mecanismes federals que desenvolupin l’autogovern català i el govern compartit dels pobles d’Espanya. Com diu literalment el document “Hacia una estructura federal del Estado” aprovat per tots els socialistes espanyols: “Creiem que en el federalisme s’ubiquen les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya”. Per això, entre d’altres coses, la Declaració de Granada fa dues afirmacions transcendentals: “L’Estat de les Autonomies ha d’evolucionar, s’ha d’actualitzar i perfeccionar. I ha de fer-ho en el seu sentit natural: avançant cap al federalisme, amb totes les seves conseqüències” i “Necessitem reformar la Constitució per incorporar els fets diferencials i les singularitats polítiques, institucionals, territorials i lingüístiques que són expressió de la nostra diversitat”.

Sobre els acords del Consell territorial del PSOE celebrat a Granada us recomano que llegiu els següents articles:

• Cap a un nou pacte constitucional, Pere Navarro
• De Santillana a Granada, José Montilla
• Un colchón contra los dos nacionalismos, Gonzalo López Alba
• Reaccions a la proposta federal, Francesc Moreno
• Sobre la reunió de Granada i el xoc d’identitats, Ventura&Costa
• El pacte de Granada, Joan Tapia
• Rubalcaba conquista Granada, Joan Tapia
• El pacto de Granada y el PSC, Joan Ferran
• Agrupem-nos, companyes i companys, Fòrum Cívic
• La consulta segons Iceta, Joan Tapia
• Granada: entre lo posible y lo necesario, Laia Bonet
• PSOE: la apuesta federal, Antonio Elorza
• El portazo al PSC-PSOE, José Antonio Zarzalejos

Sobre la política catalana us recomano que llegiu els següents articles:

• La práctica del inquisidor, Josep Fontana
• Registro de adhesiones, editorial d’El País
• Els “big four” de Ciu, Roger Palà
• ¿Dinamitando puentes?, Eduardo Manzano Moreno i Juan Sisinio Pérez Garzón
• Cataluña es la tercera Comunidad Autónoma que más recauda pero la décima al recibir, Lluís Pellicer
• El accidente insurreccional, Joaquim Coll
• El Constitucional mantiene la suspensión de la declaración soberanista de Cataluña, María Fabra i Pere Ríos
• Entrevista a Raimon Obiols a 8tv, L’Hora
• Un bosc necessari per a l’equilibri político-ecològic, Francesc Trillas
• Millet y Bárcenas, José María Mena
• ‘Rigor legis, rigor mortis’, Juan-José López Burniol
• Referéndum permanente, Javier Pérez Royo
• Parálisis catalana, editorial d’El País

Sobre Barcelona us recomano que llegiu la nota Jordi Martí a Trias: “Benvingut, dos anys després, a La Sagrera”.

Sobre la celebració ahir del Comitè Federal del PSOE i la petició de dimissió immediata de Mariano Rajoy feta pública avui pel PSOE us convido a llegir el discurs d’Alfredo Pérez Rubalcaba i els documents del Comitè Federal del PSOE i que veieu el vídeo de la intervenció d’Alfredo Pérez Rubalcaba en el que ha demanat avui la dimissió de Mariano Rajoy.

Sobre política espanyola us convido a llegir els següents articles:

• Caso Bárcenas: ¿prisión sobre prisión?, Ernesto Ekáizer
• Rajoy no puede seguir callado, José Oneto
• El ejemplo del PP, Miguel Angel Aguilar
• Imagen distorsionada, editorial d’El País
• Bárcenas pasa al ataque contra Rajoy y amenaza con contarlo todo ante el juez, Carlos E. Cué
• Chantaje al Estado, editorial d’El País
• Hablar de lo importante, Antoni Gutiérrez-Rubí
• “Los que tienen que controlar están mirando hacia otro sitio”, conversa entre Belén Barreiro i Joan Queralt moderats per Ignacio Escolar
• No silenciar el pensamiento crítico, Alfonso Guerra i José Félix Tezanos
• Bloqueo inaceptable, editorial d’El País
• Por la regeneración democrática de la vida pública en España, Universidades Jesuitas
• Desde dentro y desde fuera, Joan Subirats
• Luis Mariano, Pedro J. Ramírez
• Los silencios del intachable, Josep Ramoneda
• El ‘veredicto express’ de Alfonso Alonso, Ernesto Ekáizer
• SMS: Sólo Mariano Sabe, Antoni Gutiérrez-Rubí

Sobre la situació econòmica i social espanyola us convido a llegir els següents articles:

• Escapar de la ratonera reestructurando la deuda, Javier López
• Muchos impuestos, poca recaudación, Joaquín Estefanía
• ¡Garoña ha muerto, viva Garoña! ¿Qué está dispuesto Soria a sacrificar por Garoña?, Jordi Ortega
• Un paro inaceptable, Agustín del Valle
• ¡Cuidado con la reforma!, Joan Majó
• Al borde del abismo, editorial d’El País
• ¿Es urgente reformar las pensiones?, Adolfo Jiménez Fernández
• Choque de pronósticos, editorial d’El País
• ¿Estructurales o irreversibles?, Julián Ariza
• Incentivos, no factores culturales, Jordi Sevilla
• Al CSIC se le acaba la hucha, Emilio de Benito
• El jarro de agua fría del FMI, Angel Laborda
• Lo que dicen de nosotros, José Luis Leal

Us interessarà també l’estudi “Las Comunidades Autónomas frente a los retos de la nueva política de cohesión europea en la Europa ampliada: Capacidades y estrategias” de la Fundación Alternativas.

Sobre política europea us convido a llegir els següents articles:

• Avance insuficiente, Miquel Iceta
• La responsabilidad de los poderosos, Gabriel Tortella
• Ella baila sola, Jordi Vaquer
• La ordalía de Europa, Miguel Angel Simón
• Espiral reincidente, editorial d’El País
• ¡Europa nos pertenece a los jóvenes!, Hugo Coello i Javier García Toni
• Europa ante un mundo convulso, Josep Borrell
• La habilidad del filibustero, Xavier Vidal-Folch
• Europe: le tournant bilateral est-il sans risque?, Zaki Laïdi
• Europa, entre Washington y Berlín, Josep Borrell
• El ataque de la Troika a los convenios colectivos y a los sindicatos, Vicenç Navarro
• ¿La crisis de los sesenta?, Dominique Moisi
• La Reserva Federal muestra el camino, Angel Ubide

També us interessarà l’estudi “Politics in the austerity state” d’Olaf Cramme.

Sobre la situació a Egipte us convido a llegir els articles “EEUU mueve sus fichas en Egipto (y en la región)” de Nazanín Armanian, “Café militar” de Lluís Bassets, “La catástrofe egipcia” de Sami Naïr i “La primavera traicionada” de Lluís Bassets.

Amb reflexions més globals i de fons us recomano que llegiu els següents articles:

• Una creciente desigualdad, Harold Meyerson
• Héroes, cobardes y vasallos, Rafael Poch
• Participación política y clase social, Miguel Caínzos
• Franquismo o fascismo, Vicenç Navarro
• Una nueva concepción del progresismo, Eduard Güell
• La democracia acorralada por los grandes poderes económicos y la corrupción, Carlos Berzosa
• El conflicto capital-trabajo en las crisis actuales, Vicenç Navarro
• Definir la prosperidad a la baja, Paul Krugman
• Una época oscura, Joaquín Estefanía

I acabo amb la trista notícia “Fallece la periodista Concha García Campoy” d’El País.

ZW 356 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Observatori Internacional de la Democràcia Participativa (OIDP)
http://www.oidp.net

L’OIDP (Observatori Internacional de la Democràcia Participativa) és una xarxa de 500 ciutats de tot el món, entitats, organitzacions i centres d’investigació que volen conèixer, intercanviar i aplicar experiències sobre democràcia participativa en l’àmbit local per aprofundir la democràcia en el govern de les ciutats. Constituïda l’any 2001 durant la I Conferència anual de l’OIDP a Barcelona, on es va aprovar el Reglament de la xarxa.

Des de 2006 treballa en col·laboració amb l’organització de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i, actualment, contribueix al desenvolupament de les línies estratègiques d’aquesta organització produint coneixement entorn de la democràcia participativa al servei dels governs locals.

A partir de 2011, en l’onzena edició celebrada a Lleida, l’activitat de la xarxa s’amplifica, descentralitzant la seva estructura, amb la voluntat de tenir influència a nivell mundial, creant sinergies amb altres xarxes, organitzacions i amb el món acadèmic.

Actualment, l’OIDP està format per 548 ciutats de 53 països en xarxa, amb 311 governs locals o socis i 237 universitats, centres d’investigació i organitzacions del món associatiu o membres col·laboradors.

En l’espai web es poden consultar els projectes que impulsa la xarxa. Un espai de recursos, enllaços d’interès, agenda i actualitat sobre la democràcia participativa. També existeix la possibilitat d’adherir-se a la xarxa i seguir la seva activitat en Facebook i Twitter.