A l’amic i al Mestre Josep Canal

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Va ser pioner en l’estudi del Paleolític inferior a Catalunya i ha mort dimarts 19 de novembre Acabo de tornar de Turquia i estava preparant el viatge a Eritrea, quan rebo una trucada d’una amiga entranyable, l’Elena, filla del meu mestre i amic Josep Canal. La trucada no anunciava res de bo: em diu que el seu para ha mort aquesta nit. Ha començat un viatge que tots fem en un moment o altre. Ens quedarà, però, el record de qui era i del que ha fet. Quan has de recordar vols fer-ho de forma objectiva, però, es cert que en aquest moments d’intens dolor, no ho seré. Han estat més  de quaranta anys de coneixença i amistat i ara em passen pel meu cap a una velocitat vertiginosa, i no puc retenir-ne cap d’especial per la gran quantitat que n’hi ha. <img style="margin: 5px" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/ecarbonell_jcanal_lumley_p89.jpg" /> D'esquerra a dreta, jo mateix, l'amic Josep Canal i Henry de Lumley, en una reunió a l'Associació Arqueològica de Girona el 2006 - Jordi Mestre/IPHES Deu ser que m’he fet gran, perquè intento no emocionar-me, però en resulta enormement difícil aconseguir-ho. Escric perquè hem surt de dins i no puc evitar-ho. Escric perquè probablement he perdut al millor dels mestres i amic i, vull escriure per recordar-me que sense ell tot serà més difícil. No hi pot haver-hi oblit quan el que hem construït junts o separats ha significat la nostra vida com éssers humans. És per això que els humans aconseguim entendre qui som i com evolucionem. Els nostres orígens son preciosos tal i com els veiem els que estudiem l’evolució humana. Els orígens d’una amistat amb plenitud són incommensurables. Aquesta és la paraula, el concepte que vull utilitzar per definir la meva relació amb el senyor Canal, tal i com, sempre l’havia tractat per respecte. Les prospeccions arqueològiques continuen, segueixorecorrent les valls i els rius i llacs, els deserts i les sabanes on es troben els fòssils que ens permeten saber don venim. Això, a partir  d’ara, ho faré amb el record del mestre i l’amic entranyable. Ara marxaré amb una immensa tristor al Danakil a Eritrea. Haig de trobar la manera de compensar aquesta pèrdua i dedicar-te amic les troballes que obtindrem. <img style="margin: 5px" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/bgomez_ecarbonell_jcanal_gcampeny_rosillo_p45.jpg" /> Al Turó de la Bateria, el 2007, en una foto històrica perquè reuneix a tres generacions d'arqueòlegs que han treballat al jaciment del Turó de la Bateria. D'esquerra a dreta, Bruno Gómez, jo mateix, Josep Canal, Gerard Campeny i Rafel Rosillo. El pioner va ser J. Canal, després E. Carbonell i ara, els altres tres. IPHES Un somni: el que ara és l'IPHES Els records no fossilitzen. Les idees es passen de generació en generació i els comportaments humans singulars ens ajuden a ser millors.  Amic, el que sempre havíem somniat: un institut de quaternari, és una realitat quaranta anys després. Es tracta de l’<a target="_blank" href="http://www.iphes.cat">Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social</a> (IPHES) i ho ha fet un membre de l’escola de Girona. Quan vagi a Girona passejaré pel Puig d’en Roca, agafaré sediments de les terrasses del Ter amb les mans i els llençaré a l’aire. Estic convençut que estaràs allà. Després continuaré treballant per conèixer la nostra historia perquè sé que això és el que volies, i recordaré les vetllada a l’Associació Arqueològica de Girona, els àpats de germanor que fèiem els dissabtes després de la prospeccions arqueològiques. Recordaré també a tots aquells que ens han deixat, començant per la teva muller, l’amic Guardiola, l’amic Jiménez, l’amic Reixach, l’amic Verdaguer, l'amic Vert, etc.. i que varem ser els meus primers lligams amb la prehistòria. Ara em sento més sol que abans. Ara sento que hi ha coses que no tornaran. És per això que em quedo pensant en el que no hem fet i en el que podíem haver fet, però no hi ha retrets darrera d’una llarga amistat.

Font: Eudald Carbonell

Més sobre...: General