Condueixo, concentrat en les noticies de la ràdio, en direcció, precisament, a una de les tertúlies a les que de tant en tant acudeixo. Avui toca l’Oracle, de Catalunya Ràdio, conduïda per en Xavier Graset. Repasso mentalment els temes dels quals probablement tocarà parlar, o si més no és possible que me’n demani l'opinió: crisi, Ucraïna, desnonament, deute, pressupostos, reforma energètica, la meva darrera novel.la 'Retorn a Shambhala' ... i és clar, també sobre la consulta, Catalunya, Catalunya i Europa, ...

Un dels semàfors de la Via Augusta es posa vermell, i m'aturo. Al meu costat s’atura un altre cotxe. De reüll veig com el conductor del vehicle em fa senyals. Amb gestos em demana que abaixi la finestra. Pensant que em voldrà preguntar alguna direcció, abaixo el volum de la ràdio i seguidament la finestra. Ell ja té la seva oberta.

–Escolta, tu ets en Romeva, aquell d’Iniciativa?

Sorprès per la pregunta, que, ho confesso, no me l’esperava tenint en compte les circumstàncies en les que ens trobem, ell i jo: és a dir, aturats en un semàfor en vermell, assenteixo.

I tot seguit una pregunta encara més sorprenent, no pel contingut, sinó pel context, i el moment:

–I escolta, això de la independència què, com ho tenim? Que hi diuen a Europa?

Just en aquell moment el semàfor es posa verd.

Obligats per les circumstàncies tant ell com jo hem de posar primera, i arrencar.

De nou en marxa, condueixo pensant en el fet que acabo de viure. Arribo a l’emissora de ràdio. Allà m’hi espera en Graset i la resta de tertulians.

–Us fa res si sortim un moment per sumar-nos a la protesta pel tancament de Canal 9?

–Per descomptat que no –responc.

Sortim, i protestem.

Minuts després, ja asseguts davant els micros, comencem a parlar de tot: d’Europa, d’Ucraïna, de la crisi, de pressupostos, d'energia, de 'Retorn a Shambhala' i, és clar, també de Catalunya i del futur que li espera, amb o sense Europa.

El semàfor ja fa temps que s’ha posat verd, i el cotxe no es pot quedar aturat.