No ho necessita, l’Ada, però ja començo a estar farta de sentir com l’acusen, els contertulis més benèvols, de manca d’experiència, i els més agressius, d’amiga del terrorisme (i no sols verbal).  El darrer pretexte, unes declaracions fetes a El Pais i tretes, com sempre, de contexte.   Parlant de la disposició de Barcelona en Comú a convocar una consulta, Ada Colau diu (en un troç de l’entrevista que interessadament omiteixen):

“… Nosaltres estem disposats a convocar una consulta sobre això (si entra a l’Associació de Municipis per la Independència com exigeixen des del grup d’ERC per donar-li suport) perquè tenim un compromís seriós amb el dret a decidir, a diferència de CiU. Ara bé, si la proposta que ha de vehicular la relació amb ERC pot ser una consulta o una altra cosa encara ho estem parlant.
(…)
P. Què faran si se’ls impugna aquesta consulta?

R. Defensarem que es pot fer. Si cal desobeir lleis injustes, es desobeeixen. Però l’irrenunciable ara, quan la ciutadania demana un canvi, és que l’última paraula la tinguin els ciutadans. Si volem relegitimar les nostres institucions, i jo ho vull fermament i la majoria de la gent vol tenir més i millor democràcia, és inapel·lable que la gent pugui tenir l’última paraula en grans qüestions.”

I d’aquí venen els escarafalls… Per això no posen l’accent les persones que es llencen com gossos famolencs a la iugular de l’Ada Colau en la seva concepció de la democràcia, sinò en que per defensar la democràcia cal, de vegades, desobeir. I no volen ni de lluny comparar l’exigència de “manar obeïnt” a que es comprometen des de BCNenComú, amb la manca de compromís (i sensibilitat social) i l’incompliment de programes, manca de transparència, corrupció i prevaricació massa freqüent d’altres grups polítics. El més fàcil és posar un petardo i esperar que el soroll no ens deixi reflexionar sobre la importància del canvi històric, de fons, que s’està produint.

I el soroll passa perque destacats servidors dels grups polítics, empresarials i mediàtics tan poc respectuosos amb el bé comú, facin veure que s’esveren d’allò més quan Ada Colau menciona la desobediència de les lleis injustes… No volen recordar que la desobediència ha estat, en molts casos, el motor de la història per avançar cap a una societat millor. Des de les sufragistes a Rose Parks, des de LaPah a les Marees… Exemples n’hi ha massa, però no els volen veure.

També les Nacions Unides justifiquen el fons del que l’Ada diu, i de la “obediencia debida” poden fins i tot deslliurar-se’n els militars quan les ordres que els donen són manifestament injustes…

El que cou i no s’accepta és que l’Ada (o qui sigui) digui a la gent que pot decidir el seu destí. Que podem dir SÍ o podem dir NO al que des del poder s’ens exigeig, i que si de veritat ens creiem el dret a decidir, aquest és també una exigència quotidiana, una manera de viure que ens fa protagonistes i autores de la nostra història… i ni tan sols pot limitar-se a una papereta més que es posa en una urna, en convocatòria “legal” o no.

Acabo, perquè ja tot plegat cansa, i és evident que es farà tot el que convingui perque l’Ada no arribi a ser Alcadessa, i si ho aconsegueix (ho aconseguim) entri al càrrec amb la moral ben tocada, desprès de rebre de valent. S’ataca l’Ada Colau perquè no convé preguntar a la gent sobre qüestions fonamentals i molt serioses que afecten la seva vida i la dels que vindran. En la democràcia de fireta que ens han muntat, tenen tota la raó: deixar que la gent pensi, raoni, valori les veritats i les mentides dels polítics i decideixi el seu futur, és del tot inassumible. La desigualtat comença quan uns pocs, amb massa poder i privilegis, decideixen per tots… I volen ignorar -i que ignorem- on rau la sobirania en democràcia.