PREGÓ Festa Major 2015 del barri Sant Joan Baptista de St. Adrià del Besós

Gracies abans no res per haver-me convidat a intentar fer el Pregó de les vostres festes.

Haig de confessar que no és el primer cop que parlo en públic però sí la primera ocasió en que faig un pregó de festes. Així que davant la incertesa he pensat que millor anar desgranant quatre idees a partir d’unes notes que no pas lligar-me a la lectura d’un escrit prefabricat (…)

MARC.- Els qui lluïm certa edat venim de la cultura d’emmarcar les nostres reflexions. Mai està de més iniciar amb una breu aproximació històrica per situar-nos.

Aquest és un barri amb historia pròpia. Amb uns orígens ben definitius i per tant amb una marcada identitat dins el garbuix metropolità i el desgavell urbanístic. St. Joan té “caràcter” reconegut, com a barri obrer, bon caldo de cultiu dels moviments associatius, colònia industrial en els inicis. La seva biografia va molt lligada a noms d’indústries: INBESA, Celo, Ugimica, Borax, o aquella TAGRA de tants records amb persones ben entranyables i exemplars com en Manuel Sousa. També altres empreses com Widmar, Viuda Nicolau, Baurier, i per suposat la inefable Cross de totes les fumeres i estossegades. O la identificadora Tèrmica de Fecsa amb les tres torres com a referent aeri de l’arribada a Barcelona des del cel, però també com a escenari treball, lluites i de l’assassinat del treballador y sindicalista Manuel Márquez a mans de la dictadura franquista.

BARRI.- Tant important ha estat aquesta petja industrial que els habitants del barri eren coneguts com els del “sot” o els de Can Font i Vinyals en relació a aquesta firma i el seu patrimoni.

Un barri doncs format per sedimentació, com les terres d’al·luvió d’un riu, el delta del Besós, amb un creixent sostingut en el temps, a cop de “carbonilla” i “fumatas” de gasos sulfurosos i contaminacions de tots tipus.

Afirmant-se malgrat els estigmes de créixer emparedats entre les macrourbes de Barcelona i Badalona. Es deia amb mala idea que St. Adrià era una ciutat virtual, una frontera al llarg del riu i l’autopista, perpendicular al tren i el litoral. Però encara que no disposava de paritori ni tanatori, (tot i que per suposat es naixia i es moria), la ciutat va esclatar en forma heterogènia de barris de sobtada creació. St. Joan Baptista sempre va ser una certa “aldea gala” resistent… particular.

I aquesta història i el seu urbanisme aporten elements conformadors definitius que fan singular una potent xarxa social, empoderament veïnal des de sempre, fraternitat civil, solidaritat obrera i consciencia de classe. Bons ingredients al meu entendre…

VEINAT.- Resistència és afirmació, reivindicació, lluita i per tant Salut.

Les Festes com aquesta en són testimoni viu. Els i les autors, receptors, mantenidors, els protagonistes son els veïns i veïnes. PERSONES del seu BARRI en majúscules. Deixeu-me recordar tan sols un exemple, amb el popular i estimat « maño », recentment desaparegut.

MEDI AMBIENT??.- Una pinzellada personal. Quan allà per l’any 79, amb el primer Ajuntament democràtic, em va tocar ser regidor, a la veïna Badalona, d’Ecologia i Medi Ambient. D’ “eco …què ? em preguntava la gent.

Del record d’aquells anys conservo imatges vives de les contaminacions que compartíem, doncs en això no s’hi valen fronteres. Pol·lució per terra, mar i aire. Per terra amb urbanisme degradant i degradació i abandó del sol, …Per mar, amb un litoral usat com abocador de tots els detritus industrial, tèxtils, químics, orgànics, amb unes ciutats d’esquenes a la costa, i que va motivar una reivindicació ciutadana que va aconseguir el seu objectiu: la construcció d’un gran col·lector interceptor transversal que va suposar l’inici de la recuperació del mar i les platges…amb depuradora inclosa al vostre costat. Contaminació del l’aire…amb les fugues de gasos sulfurosos de la Cross quan cremava pirites i fallava el sistema, produint cada dos per tres veritables crisis massives d’ofec, asma, estossegades, … fins que a cop de denuncies (petites en volum però notòries en persistència) es va declarar la Zona d’atmosfera contaminada i finalment va tancar la gran industria del sofre i els metalls pesants.

Avui en dia no hi ha tanta contaminació i les patologies van més lligades a altres plagues: Son l’ Atur, la Precarietat, Pobresa, Exclusió social, Resignació, Por… I si ens demanden quina és pitjor de les dues coses? Sens dubta, respondrem: CAP de les dues!

SALUT PÚBLICA.- Les darreres visites al barri han estat relacionades amb la Salut, amb la sanitat en concret, i com a secretari de la plataforma DEMPEUS per la Salut Pública. I han estat trobades amb gents empoderades i dempeus que defensen el sistema públic de salut amb ungles i dents, front a les retallades, privatitzacions, i agressions d’aquests governs neoliberals i mercantils.

Un plaer i una satisfacció compartir lluites, colze a colze. Un goig coincidir en que és la ciutadania la titular del sistema i per tant qui co-decideix el seu caràcter, finançament, prioritats i forma.

Junts, democràticament insubmisos. Des del 2009 a Dempeus insistim que no es Co-pagament, sinó RE-pagament, que no ens donen res “gratis” que ja ho hem pagat, que no som “clients” sinó protagonistes, que no son llistes d’espera sinó de desespero i de derivació a la privada, que no és un sistema “mixt”- públic-privat sinó una sagnia paràsita de recursos públics cap a beneficis privats… que no s’havia de pagar l’euro x recepta, que no han de poder vendre les nostres dades sanitàries (projecte VISC+) …

Que Lluitar és bo per la salut. Que la Festa Major és per gaudir i divertir-se i això és Salut! Que la fraternitat, humanitat, solidaritat, la dignitat són Salut !!!

Salut és doncs Lluitar. Moltes felicitats , molta lluita, moltes victòries !!! Molta Salut i Molt bona Festa de St, Joan !!!

Antoni Barbarà Molina