Oberta per vacances.

Ratera reactivada, nova etapa, nova carrega per invasió de ratots de totes mides i colors.

Temps complexos, temps confusos… Temps de blancs i negres, temps sense memòria històrica ni biogràfica a cops, temps de buidat de conceptes i de valors, temps d’enganyifes i de trilers, temps d’eufemismes mentiders, i sobretot i el més greu, temps de catalans bons i dolents. I encara pitjor d’ espanyols “buenos y malos”, o fatxenda o botifler. Temps de moltes vísceres i hormones, en contrast amb la insuficiència de neurones. Màxim si parlem de neurones autònomes, lliures, vull dir no subjectes a contracte.

Un primera reflexió de context: A casa nostra… a la nostra TV3, a la 8 del senyor comte i d’altres NO hi ha gairebé “món exterior”. En prou feines un minuts per temes aliens: quatre titulars sobre pasteres mortals, les malifetes a Grècia, la nova situació a Xina, Síria, Cuba, el Món !! en una distorsió autista que no pot ser bona.

Van per davant diari els “titulars” dels diaris. El mateix “Junts, pel sí” a les declaracions de tots el ajuntats. Tan sucoses com la del Sr. Romeva que declara “No importa qui sigui el president el 27S “ o que “no penso defensar la gestió de Mas”, “que Mas no pilota el procés”  (sic) !! Junts per a què ?? el SÍ a què ?? …o  el NO a què i a qui ?

Diuen que ara el que toca és parlar i ventilar d’un rampell el tema de la Independència. Que primer marxar d’Espanya (d’Europa no es diu res, que potser ens trauran ells mateixos) i desprès ja entrarem en matèria “social”. Doncs i si NO ho acceptem així ? I si volem  saber primer de la vida, la salut i el benestar de les persones i desprès parlem de l’encaix nacional ? Es pot pensar en una sortida tractada, debatuda, pensada, referendada, multilateral i en qualsevol cas per a unes polítiques absolutament diferents a les del binomi neoliberal dels germans Mas/Rajoy (barallant-se per qui dels dos treu més tallada) ?. O s’ha acabat la història ? O res no pot ja canviar de la par d’”allà “?

“…això és impossible i ja ho vam provar sense èxit…” em diuen en to massa elevat a la cua del super i a la musclada de la colla nostrada. Cert que res no és fàcil.  Doncs sembla ser que resulta que declarar unilateralment la independència amb el 51% d’escons al Parlament no és agosarat ni utòpic ni arriscat…ni perillós. És la il·lusió o és un exercici d’il·lusionisme ?

Preguntar és ofendre ? Puc seguir preguntant en veu alta ?

Patir gana i protestar és antipatriòtic ? Quedaran suspesos els desnonaments programats pel dilluns 28-ese ? Perdre el sostre on malviure és fugir del debat que toca ? Sobreviure en condicions de pobresa, inclosa la misèria estricta, segons totes les observacions serioses (no oficials) és una actitud insolidària amb el país ?

Romandre mesos a la llista d’espera per una internació quirúrgica o una Ressonància Magnètica és una mostra d’egoisme culpable ?

Morir, sense haver de morir, com a conseqüència d’una degradació flagrant i vergonyant del nostre ben guanyat i ben estimat Sistema Nacional de Salut, a mans dels amics dels Boi/Mas/Rajoy ?  Lluitar contra aquests governants que, amagats a una llista poti -poti-, volen seguir manant el 28S per seguir privatitzant (externalitzar en diuen ara), imposant RE-pagaments (co-pagar segons ells i el FMI), esmicolar i aprimar el sistema públic de salut, vendre’s les nostres dades personals i sanitàries al mercat que pagui per fer el gran negoci, despatxar personal treballador, tancar plantes, llits i serveis públics… uff… és una inconsciència traïdora?

Junts amb qui, per a què ??

Exigir que s’acabi i es reverteixi tota la malifeta practicada pels “millors” en dotació escolar, preus i matricules universitàries, subvencions a xarxa privada, fracàs de vergonya europea, i que impúdicament passen de llarg i ni tan sols s’excusen… perquè pensen seguir desprès del 27S i fer-ho ja sense romanços ni tanta punyeta de controls parlamentaris ni de protestes socials… és maleducat ?

Perdre la feina i no trobar-ne mai més, menjar tots farinetes amb la pensió de l’avia, acomiadar els fills/es que fugint de la precarietat i la desesperança marxen esperançats cap a nous horitzons de futur, acceptar salaris i condicions d’esclavatge,  retrocedir decennis en el progrés civilitzatori… és una actitud reprovable dels qui no saben esperar la redempció que ens portarà el nou estat català…? del Sr Mas o del qui posin els qui manen i sempre (excepcions fetes de breus lapsus històrics ) han manat … ?

Hem de recomanar paciència i entrega a la causa independentista, a les persones discapacitades que perden l’ajuda i els servis socials, als dependents i els avis que perden la pensió i l’habitatge, a famílies que passen fred, a les dones maltractades i assassinades, als infants que passen gana (i NO ÉS cap figura retòrica, senyors demagogs!  acusadors de populisme i demagògia quan senten el que no els agrada escoltar !)? Ens podem creure que els mateixos que ens han portat fins aquí, un cop alliberats de Madrid (que per cert, llegim bé, es diu PP i/o nacionalisme centralista espanyol, i deu n´hi do el que ens maltracten) ens ho resoldran tot …o voldran resoldre-ho a favor del humils i explotats?

Gents que s’han mostrat insensibles amb el dolor aliè, inhumans front a desgracies inhumanes, egoistes patològics amb el seu monotema del seu guany i el benefici, líders que s’han atipat de mentir, de “caure” en totes les corrupcions que ells mateixos han conreat, poden cridar-nos ara a votar-los ?

JUNTS sí, però per una Catalunya de les catalanes, catalans, titulars dels seus drets, dignes, honestos, treballadors, treballadores, altives i solidaries, en igualtat i equitat.

Ens hi va la Salut, l’educació, ens hi va la vida. Anem rumiant-ho !!

SALUT !!!