Vam viure ahir una de les eleccions més incertes i obertes de la nostra història. Com que els resultats els sabeu, aquí van unes reflexions esparses sense voluntat d’explicació global.

Molta més gent ha anat a votar. En relació a les eleccions al Parlament de 2012 vuit punts percentuals més (del 70 per cent al 78 per cent). Cal tenir present que l’índex de participació ha pujat del 54 per cent a les eleccions municipal de fa poc més de mig any al 78 per cent, és a dir, 24 punts percentuals més. A les eleccions municipals de fa mig any van votar 84.030 ciutadans i ahir 119.000. O dit d’una altra manera 35.692 sabadellencs se’ls en fot el govern de la ciutat però els interessa el futur de Catalunya. Som una ciutat ben rara.

La participació ha estat de les que fan època: un 78 per cent. Els resultat de Junts pel sí, ha estat de 40.377 vots. Fa tres anys, el 2012, en van aconseguir 40.079 (CiU més ERC). Resultat quasi idèntic.
Una altra manera de veure les coses és comparar-ho amb els resultats de les eleccions municipals. Tot i que hi ha molts sociòlegs que ho troben un error, crec que és un bon indicador de com els partits locals són capaços de canviar tendències generals. Per exemple ERC més CiU a les municipals van aconseguir 23.518 vots. O sigui quasi 17.000 menys que ahir. Al PSC li passa una cosa similar aconsegueix a les eleccions al Parlament 5000 vots més que fa un any a les eleccions municipals. És una forma de veure el cost electoral del cas Mercuri. De totes formes demostra una molt mala salut de ferro. Catalunya sí que es pot (CSQP) ha aconseguit ara 2.000 vots més que fa mig any i només 1000 més que fa tres anys quan es presentava com ICV-EUiA. És sorprenent que mobilitzant tanta gent als mítings, tregui tan poc resultat. Sembla que han copiat el que passava a la transició: el PSUC i del PCE aconseguien tenir més gent als mítings que vots a les urnes. El PP s’ensorra a la ciutat, amb només 8.308 vots. Menys que la CUP! Dobla el vot de les municipals i en perd 3.000 respecte a fa tres anys. Ciutadans es situa com a segona força política amb 24.000 vots, 14.000 més que a les municipals i les del Parlament del 2012. La CUP demostra que aconsegueix millors resultats a les municipals que en les eleccions d’ahir, 9.506 versus 11.110. De fet és l’única opció política a qui li passa això. Això vol dir segurament que és el partit més sòlid a la ciutat i que depèn menys de la televisió. I també vol dir un cert sostre, ja que augmentant 35.000 vots no n’han rascat cap. En guanya però quasi 6.000 en referència a fa tres anys. I per fi hem aconseguit saber un dels secrets polítics més ben guardats dels darrers 30 anys: UDC només ha aconseguit 2.465 vots. És a dir es confirma que la democràcia cristiana no existeix al cor dels sabadellencs ni fa 30 anys ni ara.

Hi ha una darrera dada a tenir en compte. El 9N el vot ‘Sí-Sí’ va aconseguir 47.954 vots i quasi tothom acceptava que potser era el sostre d’independentistes a casa nostra. Doncs bé: ahir en van aconseguir almenys 49.883. Però també ho podem dir d’una altra manera: dels nous votants només 2.000 han optat per la independència. A Sabadell l’opció independentista arriba al 41 per cent. Com aconseguir aquest 10 o 15 per cent més de suport que els permetria guanyar clarament un referèndum a la ciutat? Però aquest serà un altre article.