INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN LA SEGONA SESSIÓ DEL DEBAT D’INVESTIDURA (Palau del Parlament, 12 de novembre de 2015)

Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats,

Dimarts, senyor Mas, sovint em vaig referir a vostè com a “Sr. Candidat”. Em va semblar el més adequat. Avui també ho faré, però volia començar la meva intervenció adreçant-me breument al Molt Honorable Sr. President de la Generalitat en funcions, Artur Mas i Gavarró, investit president de la Generalitat el 21 de desembre de 2012.

El Parlament de Catalunya el va investir president en aquella data ja llunyana i per això, i pel seu mal costum d’avançar les eleccions sempre que ha pogut, vostè és avui president de la Generalitat en funcions. Al seu mandat assolit al 2012 apel·lo per demanar-li formalment que com a President de la Generalitat en funcions no desplegui cap actuació relacionada amb la resolució aprovada dilluns per aquest Parlament i suspesa ahir a la tarda pel Tribunal Constitucional.

Una resolució que no hem dubtat a qualificar com l’error més important comès per una institució catalana des de 1977. Un error temerari i altament lesiu pel conjunt dels catalans i pel nostre autogovern.

Les institucions ens representen a tots i per tant, ningú, en cap circumstància, pot arrossegar les nostres institucions fora de la legalitat, per molts diputats o ciutadans que ho demanin, precisament perquè les institucions són de tots, i l’única forma de garantir que les institucions són de tots -i han de representar-nos a tots- és respectar la legalitat democràtica de la que deriva la seva autoritat representativa.

La crítica a la resolució aprovada dilluns no és una crítica que vingui només de fora de Catalunya: som moltes les veus catalanes que l’hem criticada i moltes les veus que ho fem des d’un sentiment profundament catalanista.

Es tracta d’una resolució que Enric Juliana va qualificar de “redactada amb presses per dos estudiants de COU entre assemblea i assemblea”. L’editorial de La Vanguardia de dimarts parlava de “declaració unilateral d’independència encoberta” i denunciava que el text “no només xoca amb la Constitució vigent, sinó que se situa al marge de l’ordre europeu”, i qualificava la jornada de dilluns de “petita, trista i desmanegada simulació del Sis d’Octubre de 1934”. En coherència amb aquesta anàlisi, el primer diari de Catalunya demanava una rectificació urgent.

El segon diari del país, El Periódico de Catalunya, tampoc amagava la seva preocupació en el seu editorial de dimarts afirmant que “El Parlament se situa al marge de qualsevol regla del joc democràtic i no pot trobar la comprensió de ningú en el conjunt d’Espanya, a la Unió Europea, ni a la resta de la comunitat internacional”.

Ni caverna mediàtica, ni clavegueres de l’Estat: La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. Vull fer èmfasi en això perquè ningú no pugui presentar el conflicte institucional que vivim com un nou episodi “Espanya contra Catalunya”. Molts catalans no compartim el que s’ha fet. Tres grups parlamentaris catalans vàrem recórrer a l’empara al Tribunal Constitucional abans que ho fes el govern d’Espanya. I encara molts més ciutadans i ciutadanes de Catalunya no volem que les institucions catalanes se situïn fora de la llei, en rebel·lia davant la suspensió acordada ahir per unanimitat pel Tribunal Constitucional. Un Tribunal Constitucional que integra, recordem-ho, diverses sensibilitats ideològiques, dos magistrats catalans, un d’ells, per cert, proposat per aquest Parlament a proposta del grup de Convergència i Unió.

Per tant, Sr. President en funcions, l’insto a ser fidel al mandat que va rebre el 21 de desembre de 2012, i a sotmetre’s a la decisió del Tribunal Constitucional, institució davant la qual vostè, com a president del Govern, ha presentat desenes de recursos d’inconstitucionalitat i conflictes competencials des de 2010 ençà.

Entro ara estrictament en el debat d’investidura, reiterant necessàriament alguns dels arguments que ja vaig utilitzar el la sessió de dimarts al matí.

Sr. candidat,

Li vaig dir dimarts, i reitero avui, les nostres tres negatives: no a la independència, no a la il·legalitat i no a la seva investidura.

Sr. candidat, vostè no s’ha guanyat la nostra confiança. Ans al contrari, l’ha perduda des del llunyà 2010 en que vàrem afavorir la seva primera investidura a través de la nostra abstenció.

No obtindrà la nostra confiança perquè vostè ha renunciat de forma explícita a fer un govern per tots els catalans i les catalanes. Queda molt lluny en el temps aquella afirmació seva quan deia: “El Govern que aspiro a presidir serà el Govern de Catalunya, sense cap més element que l’adjectivi o el defineixi. Un Govern per tots, ens hagin votat o no”. Ara vostè vol formar un govern independentista, integrat per independentistes i pensant només en els independentistes. I ho diu sovint i amb orgull. Permetrà que jo subratlli aquest fet per justificar el nostre vot negatiu.

No obtindrà la nostra confiança perquè la seva gestió en els darrers cinc anys ha estat un rotund fracàs. Cinc anys perduts, cap avenç, cap nou projecte, cap nova gran inversió, cap nova competència, un deute disparat i, sobretot, importants retallades socials. Fins i tot, en aquest temps de govern en funcions no estan disposats a parlar de com es va recuperant el poder adquisitiu dels treballadors de la funció pública, però, en canvi, sí que segueixen contractant personal de confiança.

No obtindrà la nostra confiança perquè el seu únic objectiu és la independència i és incapaç de reconèixer que, tot i haver guanyat les eleccions, ha perdut el plebiscit en els termes que vostè mateix l’havia plantejat. No pot empènyer el país cap a la independència amb menys del 50% dels vots.

No obtindrà la nostra confiança pel camí il·legal que vol emprendre. De fer-ho, causaria el més greu perjudici per a l’autogovern dels catalans i les catalanes des de 1977. També queda lluny en el temps la seva afirmació del debat d’investidura del 2010 quan deia “El Govern que aspiro a presidir tindrà un alt sentit institucional”. El Govern que vostè aspira a presidir es fonamenta en la ruptura amb la primera de les obligacions de tot governant, que no és altra que la de respectar i fer respectar les lleis.

No obtindrà la nostra confiança perquè vostè, que està cercant suports a la seva investidura a qualsevol preu, ho fa sense les mínimes garanties d’estabilitat i coherència per a l’acció de govern, la qual cosa és un absolut disbarat en les actuals circumstàncies.

Potser em tornarà a dir que és injust que parlem de cercar suports a qualsevol preu. Però les darreres hores ens han mostrat fins a quin punt això és cert. Per la llista conjunta va acceptar que tot un President de la Generalitat que es presentava a la reelecció anés de quart a la llista. I ara, per mantenir-se en el càrrec està disposat a una presidència disminuïda. Ens ve a dir: “No patiu, que durarà poc. No patiu que em rodejaré de vicepresidents i comissions delegades. Serà una presidència decorativa, coral, polifònica…, el que vulgueu. I si no us agrada, em feu fora al juliol”.

D’alguna manera, vostè s’està adreçant a un grup de la cambra i els diu: “Sereu vosaltres els que manareu, encara que estigueu fora del Govern”. Tot té un límit a la vida, Sr. candidat. Les institucions són de tots els ciutadans. I la presidència de la Generalitat és una institució en ella mateixa. Jordi Pujol la va rebre, intacta, de Josep Tarradellas que la va guardar amb honor i dignitat llargs anys de l’exili, i l’havia rebut de mans de Josep Irla, successor de Lluís Companys, successor de Francesc Macià.

No volem veure com es posa a subhasta la presidència, no és l’objecte d’una rifa, no se la pot degradar ni disminuir. No ho mereix la nostra història, no ho mereix el nostre país, no ho mereixen els catalans i les catalanes, no ho mereix vostè mateix, Sr. candidat, que és el 129è president de la Generalitat de Catalunya.

Vostè, Sr. candidat ha dividit Convergència i Unió, ha dividit Catalunya i ara vol dividir-se amb altres la presidència. És hora de dir prou. A veure si per construir un Estat acabaran destruint la nació. Si avui és investit, el preu haurà estat massa onerós. Si avui no és investit, li demano que no prolongui dos mesos més la subhasta. La seva obligació com a president en funcions és preservar el caràcter i el sentit institucional de la presidència. Li demanem que no ho oblidi.

I, president, li vaig dir també dimarts que separar investidura de majoria operativa de govern és un risc que no ens podem permetre. Vostè té raó, ja sap que jo en totes les meves intervencions intento cercar punts de coincidència, quan diu que la provisionalitat no és bona pels problemes que té el país, no per la necessitat de posar en marxa una resolució suspesa pel Tribunal Constitucional, sinó per fer front als problemes que tenen els treballadors de SEAT, el més de mig milió de persones que estan cercant encara ocupació, les famílies que no arriben a final de mes, que no podran fer front a les despeses de llum, aigua i gas a l’hivern… I és veritat que vostè diu: “És que a vegades hem intentat fer-ho i no ens n’hem sortit perquè no ens deixen”; però, això ens habilita a deixar-ho d’intentar? Podem deixar pendent al gran moment, al gran dia –le grand jour, diuen a França- que tot s’arreglarà amb aquesta arcàdia feliç que ens promet –i que no ens diu mai ni com s’hi arriba, ni quin és el cost-, o hauríem d’estar treballant, ja des d’ara, per la millora de les condicions concretes de vida dels catalans i les catalanes? I, també li vaig dir dimarts, hi ha coses que no podem resoldre per nosaltres mateixos.

Ahir, vaig tenir l’oportunitat de compartir reflexions amb el comitè d’empresa de SEAR. El problema que tenen no el pot resoldre sol el Govern de Catalunya, sens dubte, ho ha de fer en estreta connexió amb el Govern d’Espanya, això s’ha de fer; ara, el Govern de Catalunya pot fer una mica més, podria fer com a mínim el que ha fet el Govern de Navarra, que s’ha desplaçat a Alemanya per interessar-se per la continuïtat de les inversions. És veritat que vostè em podria dir “estem en un Govern en funcions i això limita la nostra capacitat d’actuació”, però molt més limitada quedarà, faci’m cas, si vostès persisteixen en una via de trencament amb la legalitat i d’incapacitat total i absoluta per negociar amb el Govern d’Espanya.

Hi ha molts problemes que no admeten espera. Hi ha problemes relacionats amb l’esforç, que hauria de ser de tots, de promoure la reactivació de l’economia i la creació d’ocupació. Hi ha problemes que tenen a veure amb la sostenibilitat dels nostres sistemes públics de protecció social, del sistema sanitari, del sistema educatiu. Hi ha problemes que tenen a veure, sí, amb la preocupació sobre la corrupció, sobre el frau fiscal. L’altre dia llegíem amb interès una notícia que afirmava que no s’havien complert els objectius de l’agència tributària catalana pel que fa a la persecució del frau fiscal. És una dada que ens preocupa. A nosaltres ens agradaria posar-nos ja en marxa per parlar d’aquestes coses i mirar si, entre tots, som capaços de donar-los una millor resposta de la que han rebut per part del seu Govern.

Moltes gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.