Article publicat a El Llobregat Digital
El proper 25 de Novembre es commemora el Dia Internacional contra la Violència vers les dones, no és un dia qualsevol i, malgrat tot la violència masclista és excessivament quotidiana.
1378 dones mortes per violència masclista, el que ja pot considerar-se un feminicidi. Pel fet de ser dona qualsevol pot ser assetjada, maltractada, violada, tingui l’edat que tingui, sigui on sigui: a la feina, a casa, al carrer, escenaris quotidians, persones normals.
La discriminació i menysvaloració de les persones pel sexe biològic o pel gènere social fa pensar a molts que tenen dret. I les dones cedim espai: públic i privat; se’ns marquen normes de com comportar-nos, com vestir, quines hores sortir, quines feines fer… sortir d’aquesta norma equival a més exclusió, mentre la violència quotidiana esdevé invisible.
Cal sortir al carrer el 25 de novembre, però també la resta de dies. Fer visible allò que passa en l’àmbit íntim o aprofitant la indefensió. Cal nomenar la violència masclista i denunciar-la, sense cap complicitat. Acabar amb la misogínia social que ens converteix en ciutadanes de segona.
Només un canvi cultural i social pot acabar del tot i eradicar la violència, però per fer-ho hem d’aplicar les lleis aprovades que doten de drets i recursos. No poden haver lleis «sagrades» i lleis que s’incompleixen contínuament. La llei de violència de gènere i la d’igualtat estatals estan sent paper mullat els darrers anys; s’han retallat recursos, s’incompleixen els articles, minva la protecció. A nivell de Catalunya, tot i que la llei 5/2008 dels drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista és una llei completa, que recull totes les formes de violència, que dota de serveis i recursos però tot i així s’han retallat diners, han desaparegut serveis, no hi ha -ni el Govern ho demana- la especialització professional en alguns àmbits… buidar d’especialització els serveis és buidar de contingut la llei; retallar l’administració de recursos és retallar el dret de les dones a viure una vida lliure de violència.
El 25 de Novembre sortirem al carrer. El 26 seguirem construint un país però amb justícia, amb drets.