PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Parlament de Catalunya, 26 de juliol de 2017

[enllaç al vídeo]

Gràcies, senyora presidenta. I afegint-me a aquest crit al cant a la moderació, volia formular la següent pregunta al senyor president. Vostè ja fa divuit mesos va prendre possessió. Van dir vostès mateixos que aquesta legislatura duraria al voltant de divuit mesos. Quin és el balanç d’aquesta legislatura, senyor president?

*************

Gràcies, presidenta. No. Jo no li demano ni que l’allargui ni que l’escurci. Ho vaig intentar amb el seu predecessor i no me’n vaig sortir, per tant… No m’agrada perdre gaire el temps. Però vostè diu que al que s’havien compromès ho han fet. On és la llei de suport a les famílies? On és la llei de foment de l’associacionisme? On és la llei d’ordenació territorial?, la de governs locals?, la de finances locals?, la de promoció de l’autonomia personal?, la deducció internacional?, la del sistema de recerca?, la de mecenatge científic?, la llei electoral?, la llei del procés constituent?, la llei de transitorietat jurídica i la constitució catalana? Per no parlar també de la llei agrària, pesquera, forestal i d’alimentació, la llei de caça, la de qualitat ambiental, la de biodiversitat, la llei de salut i social, la llei de l’activitat física i de l’esport, la de policia, la d’emergència i protecció civil. I podia arribar fins una quarantena de lleis i plans compromesos i no presentats.

Potser em dirà que la legislatura és excepcional i que, per tant, no es poden retre comptes com en el cas d’una legislatura ordinària. Però és que li estic demanant comptes sobre el seus compromisos, els compromisos que vostè va assumir en el debat d’investidura. Sobretot, allò que només depèn de vostè, perquè no trobi exemples en el Govern d’Espanya, que segurament també hi ha alguna llei que no ha fet, sinó que li demano comptes de la seva responsabilitat. Vostè, potser, em dirà que l’objectiu de la legislatura era un altre: la independència en divuit mesos que no ha arribat, si m’apura, per ara, o la celebració d’un referèndum que ja no estava en el programa electoral, però certament vostès, després de ser incapaços d’aprovar els pressupostos, van fer una qüestió de confiança en la qual van reformular el seu programa polític.

Per tant, jo crec que estem, des del balanç estricte del que vostè es va comprometre tant en el programa electoral, com en el discurs d’investidura, com en el pla de govern, davant d’un fracàs. I, per tant, voldria acabar, senyor president, sabent si, vistes les coses, vostè pensa que haurien de governar una estona més, a veure si s’acosten una mica als compromisos presos, si vostès realment començaran el proper curs polític, com era costum fins ara, amb el debat sobre l’orientació política general del Govern.