La Facultat de Geografia i Història de la UB va ser escenari una vegada més de la segona jornada de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya que va tractat l’Articulació nacional de Catalunya a l’Estat Espanyol. En presència del moderador, en aquest cas, en Luis Juberías, membre de la fundació Pere Ardiaca i secretari general de la UPEC 08, es va obrir un torn de ponències representat per tres experts en la matèria.

En primer lloc, l’Andreu Mayayo, Catedràtic d’història contemporània a la UB, va parlar del catalanisme com “un moviment reformista d’Espanya des de finals del segle XIX” i com un moviment de defensa i promoció de l’autogovern de Catalunya. També va comentar que la resituació del catalanisme depèn de la construcció d’Europa, d’una Espanya ara moderna i dels factors migratoris evidents.

Seguidament en Joan Marcet, director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i professor de dret constitucional a la UAB, va prendre la paraula parlant de l’herència del catalanisme que ve de dos models contraposats com són el d’arrel catòlico-carlina i el federalisme. “Tenim un catalanisme basat en dues orientacions teòriques enfrontades”, va assenyalar Marcet.

En Roger Buch, politòleg i professor de la URL, va comentar, entre d'altres, la importància del creixement de les tendències sobiranistes dintre del catalanisme degut a la importància que ha pres el radicalisme democràtic com a perspectiva.

Federalisme, sobirania i límits constitucionals

Després d’una breu pausa, el Federalisme, la sobirania i els límits constitucionals, van entrar en joc, a càrrec de la Carme Valls, presidenta de la Fundació Catalunya segle XXI, com a moderadora.

En Klaus Jürgen Nagel, professor de ciències polítiques a la UPF, va dir entre altres coses, que el federalisme és d’una banda una teoria política revolucionària que predica que la organització política ha de partir de la lliure determinació de les persones. És a partir del procés constituent nordamericà que es refereix a un joc entre dos nivells: estat federat i estat federal. El catalanisme beu molt d’aquesta tradició europea federalista.

Seguidament, l’Alfons López Tena, vocal del Consejo general del poder judicial, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i notari, va explicar la constitució i el fet de què aquesta no contempla cap proposta de sobirania, les sobiranies compartides no venen en lloc a la Constitució. És per això que López Tena va demanar un canvi en la constitució, que tot i ser reformable, porta 30 anys estàtica.

Per acabar amb la sessió del matí, la Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional a la UAB, va reivindicar una constitució que des de Catalunya es reclama. “El resultat de la Constitució del 1978 no es correspon al model inicial en què tot l’Estat és partícip”, va concloure Barceló.

Catalunya i Espanya: ens donem una oportunitat?

Durant la tarda es va desenvolupar a la UPEC 2008 la conferència Catalunya i Espanya: ens donem una oportunitat amb la presència d’en Ramón Jáuregui, secretari general del grup parlamentari del PSOE al congrés i d’en Gaspar Llamazares, coordinador general d’IU.

Després d’una intervenció breu del periodista Jordi Vilardell, en Ramón Jáuregui va obrir el torn de ponències parlant de la decepció estatutària causada per factors com la dificultat per complimentar els traspassos estatutaris i pel desenvolupament invasor de l’Estat, entre d’altres. També va parlar de la globalització i de com aquesta fa que a l’actualitat emergeixin identitats particulars de col·lectius unitaris.

Tot seguit, en Llamazares va agafar la paraula comentant que vivim en un món al revés pel que fa a la nova llei de la llengua castellana. “La llengua majoritària del nostre país vol ser tractada com una llengua minoritària com una estratègia del conservadorisme polític”, va dictaminar Llamazares. A més, va dir que el debat polític per excel·lència avui dia és l’estatut, que les esquerres manquen d’un projecte federal concret i que un canvi de finançament seria la clau del federalisme.

Montserrat Tura a la sessió golfa de l’esquerra a examen

Durant la sessió golfa vam comptar amb l’aportació de la Montserrat Tura, consellera de justícia de la Generalitat de Catalunya, que va fer un repàs dels reptes de l’esquerra al segle XXI a Catalunya. “L’esquerra està obligada, no només a solucionar els problemes d’avui, sinó també, a imaginar quines són les bases que s’esperen per a un futur”, va assenyalar Tura.

A més, va parlat de la igualtat com a principi bàsic de l’esquerra, i en aquest sentit fer una gran aposta pels serveis públics com la manera d’avançar en la igualtat d’oportunitats. També va expressar la necessitat de crear un coneixement econòmic no especulatiu en favor de l’economia productiva i la necessitat d’adaptar els vells principis del socialisme a la nova societat, de la que segons Tura, sabem molt poc.